Page 9 - civtat16

facultats polítiques. Si és un iiterat, es tro-
bará al migdia de la seva puixanga creadora.
Nopodrá,pertant,destorbarcapgrau
d'energia en sentit coiitrari ai de la seva vo-
cació. Si és literal, viurá Iliurat en eos i
ánima a la creació literária. Si és politic,
igual. I jo pregunto: on queda, aleshores, la teoría bárbarament simplista que demana ais
literals que siguin politics, i ais politics que
siguin literals?
Catalunya, durant anys i anys, per no dir durant tota la Renaixencpa, ha patit de la
barreja d'activitats. No ens fem il'lusions. La majoria de les nostras grans figures poli-
tiques i literáries se'ns presenta com una
barreja de professions, i no pas sempre de vocacions. Abunden, en la massa híbrida, els petits i ádhuc els gran aficionáis. Prosis tas i poetes han cregut, innocentment, du rant temps i temps, que el fet d'escriure en vers o en prosa servia la causa de la política catalana. Per a alls, la literatura era una mena de sérvenla afable de la política. Pero, i la política? On son els nostras politics? Havem tingut, realment, politics? Jo afirma da que, a molt estirar, no havem tingut més
que homes de lletres i homes de negocis
que feien una cosa que en deien política, f'eró politics, no n'havem tingut encara.
Parlo, és ciar, de politics i de literals que
siguin literals i politics. 1 res més. Parlo de
professionals de l'ofici llur, i no pas d'afec- cionats més o menys genials.
Conseqüéncia directa, per tant, d'aques- ta mixtura patriótica: literals a
mitges, politics a mitges. Total: simulació. Ni els literals han estat «absolutament» lite
rals, ni els politics han estat «absolutament»
politics. Demanem, dones, una cosa ben senzilla i ben factible: que els futurs politics Catalans facin política completament, i amb totes les conseqüéncies. I que els futurs lite rals Catalans facin literatura completament, i amb totes les resultáncies. Ho havem repetit al llarg deis anys, i ho repetim avui: en tot
poblé de vida normal, els politics »fan» po lítica i els literals tfan> literatura. I res més.
Pero, els uns com els altres, ho fan ben fet. I sino, tant se valdria que ho deixessin
correr.
Hi ha, a Catalunya, una mena de menys-
preu deis politics contra els literals i d'a- quests contra aquells. És una cosa absurda. És el mateix desdeny incomprensible que
podria haver-hi, per exemple, entre un fus- ter i un manya. Qué té a veure cada un
d'aquests dos nobles oficis amb l'altre, i
quin motiu d'odi pot haver-hi, si són dues coses perfectament diferents? 1 qué diriem
d'un fuster o d'un manya que volgués donar
lli(;ons d'un ofici que no és el seu a un home d'ofici contrari? Jo exigiré del manya i del
fuster que coneguin a la perfecció Tofici de cadascú, i no pas el de l'altre. Jo exigeixo, dones, a un politic, que faci de politic a la perfecció; i d'un literal, que sigui literal per- fecte. Sense barrejar substancies imbarreja-
bles. Altrament, ens exposem, i les conse
qüéncies són immediates i temibles, a qué ni els politics siguin politics ni els literals si
guin literals.
Jo, literal, redueixo, cada dia més, l'área de les meves activitats. Sóc literal, i no tinc
altre deure normal que fer literatura. Per a
mi, literal, la vida és un pretext per a fer literatura. Per a un politic, en canvi, la vida
és un pretext per a fer política. Com és pos
sible que hi hagi confusió en coses tan cla
res? Ara, que si hom accepta, com passa
tan sovint, la literatura i la política per a fer
negoci i per a guanyar-se el pa de cada dia,
jo no tinc res a dir-hi, ni molt menys. Pero aleshores em sembla que convé deixar ben
tancades amb pany i clau les especulacions
ideologiques de tota mena. Exigim deis lite rals que sápiguen fer, a la perfecció, litera
tura. Detestem els literals que passen per
tais, i que, sota múltiples excuses, saben de tot, excepte de fer literatura. Havem nascut per a literals, i volem morir com a tais. Ens sembla que aixó és un procediment dignis-
sim. 1 d'una lógica massissa.
A. ESCLASANS
-3