Page 10 - civtat16

DOS SONETS DE W. SHAKESPEARE
Vlil
MUSIC TO HEAR ! WHY HEAR'ST THOU MUSIC SADLY?
¿Per qué, si ets cant, t'acora la música?
DoIqo amb dolQor, i goig amb goig, bé es plau
¿O és que ames tu alió que et mortifica,
i amb pié et rabeges en ei que et despiau?
Si el just acord deis sons, que i'art relliga
estranyament ia te va oVda ofén,
pren-ho a reny, reny d'una veu amiga, perqué fas sol la part que un tot comprén.
Oh! Nota bé com dolqament es fonen
els sons entre eiis; i en iiur concert vibrant son mare amant, que, amb pare i fill, entonen,
per fer-io aixi més gran, un mateix cant.
I semblen, a I'unfson, dir-te els tres,

LXIX
THOSE PARTS OF THEE THAT THE WORLO'S EYE DOTH VIEW
Qo que de tu hom veu, és tan perfecte,
que no permet ei més iieuger retoc; tos enemies, malgrat ilur desafecte,
ésser tan bell diuen no haver-hi eniioc.
Ta gran beutat, de lloa és coronada:
aquelles^veus que et van, pero, cantant, sents emmudir, o prendre aitra tonada,
aixi que en el teu fons van escrutant.
Que de ton cor mesuren ia bellesa
i en prenen ia mesura pels viis fets,
i els porta a dir, liavors, Ilur mesquinesa,
que fa fetor ia rosa que tu ets.
Si ei teu perfum no iguala el teu esclat, és que has florit en un món de pecat.
Trad, de Carme MONTORIOL PUIG