Page 8 - civtat16

LITERATS SENSE LITERATURA A J. M. BORONAT
Jo he pensat moltes vegades que si un
periodic organitzés una enquesta per a es- brinar quin concepte tenen els seus lectors
dels literats i la literatura, obtindria defini- cions saborosissimes. Més concretament:
¿quina és o ha d'ésser, ais ulls del public, la missió social del literat, suposant que en
tingui alguna? I aquesta pregunta, que em formulo jo mateix amb ironia ben sovint,
se'm renova imperiosament i se'm conver- teix en una mena de fretura a solucionar de
seguida cada vegada que llegeixo algún escrit suscitador, per mil i una volta, deis
tractes i relacions que han d'unir o separar el literat i el politic. De tant en tant, par- ticularment en la premsa catalana, surt algún
escriptor, gairebé sempre jovenqá, i, per tant, neófit en els combats vitals, plantejant ingénuament l'eterna qtiestió. Deuen fer po lítica els literats? Deuen fer literatura els po litics? Heus aci la doble pregunta que encara, a Catalunya, no ha trobat una resposta ló gica i normal.
Jo, per la meva part, cree que el proble ma cal enfocar-lo pel costat del professiona-
iisme i del diletantisme. ün home és o no
és, en germe, literat o politic. Si, vocacio- nalment, (i la vocació és Túnica forqa que salva els homes, una hora o altra del seu
viure), un home ha nat per a literat, fará literatura mentre visqui, pesi a qui pesi i contra tot i tothom. Si ha nat per a politic, igual. D'altra part, cadascú ha vingut al món per a fer la seva feina, i no la deis altres. Que facin política els politics i litera tura els literats. Si un home fa la feina que fa, recolzant-se en la seva vocació nadiua,
aquell home fará sempre bona feina, errada o encertada, pero tothora lieialment i a gust. Ara bé: si un home és politic vocacional-
ment, i fa literatura, será un professional de la política i un diletant de la literatura. I a
2-
Tinrevés. Tenim, dones, en aquest cas, un model d'home que fa, podriem dir, el seu ofici i una mica Tofici d'altri. Fa un ofici i
mig, com el pa i la torna. D'altra part, cal partir del punt de mira, molt elástic en teo ría. pero rigidissim a més no poder en la
práctica, de qué un home, al món, només- serveix per a fer bé una cosa, la seva, aque lla per a la qual és nat. No he cregut mar
que un home pugui exceTlir en dues disci
plines amb un esciat de rendiment igual. No; la vida, a mesura que un home va essent
home, menja molt. 1 ve un moment, el de la.
plenitud vital, Thora de Tequilibri fisiológic i psicológic exacte, Tinstant que marca la ff
de Tascensió i el comenq de la davallada, en
qué Thome s'adona clarament, com si es
contemplés, en eos i ánima, dins un mirall de cent cares, de qué ha vingut al món per a fer una feina i per a coinplir una missió: la seva, la que Déu, abans de néixer, va fixar- li.Potonopotdur-hoaterme,ipotono pot rendir tota la substáncia vital de qué és capaq. Pero aix6 no modifica el progra ma establert al seu damunt segons naixenqa. I aleshores, Thome, si és un veritable politic,, s'adona que ha vingut al món per a fer la «seva» política, rendiment personal nu i cru. I si és un veritable literat, veu que li cal fer la «seva» literatura, rendiment personal es tríete i exacte, igualment. És el moment de i anuTlacio de totes les candideses de joven- tut I de Tencarament amb els fets concrets,. Iamavidatalcomésinopastalcom'
om voldria que fos o tal com es creia que era S adona Thome, aleshores, que és un.
instrument de earn i ossos al servei de la^ vida, que el maneja impassiblement, i que- prescindirá d'ell, tácitament, si Thome es re- bel la, negant-sea dur a terme la seva feina,. que és ben bé d'ell i de ningú més. Si és un politic, haurá tocat la plenitud de les seves-
J