Page 26 - civtat16

dialoga amb les aiigelicals volutes, trobant
aquí uns accents amorosos i l'adoració fins ara desconeguts:
S'exalta cada vegada més i s'apaivaga ben aviat, cantant ja sia en sentit invertit, ja sia en sentit dret, posat sobre el fons harmo nic del pedal de Dominant, en un joc equí- voc de majar i de menor.
Les volutes ja iniciades insisteixen més i més a cada entrada i s'agrupen per a formar
potents onades que es despleguen sobre la totalitat de l'escala sonora en una animada
cadencia.
En fi, la céi iuia del Desig huma, seriosa
i resolta, detura tot aquest trasbalsament.
Robusta, prudent, tranquila, es posa a cami nar amb passos iguals.
I així s'obra la FUGA, amb el seu Sub-
jecte integrat pel Tema huma, tal com s'ha format amb l'ajut diví del Coral:
'' haiíHAmíwti/. -
Aquesta Fuga sembla representar com la marxa conscient a la recerca de la Llum
divina, 1'existencia de la qual fou revelada a l'ánima humana, pero resta encara inacces
sible a la seva fruido.
Coratjosament, la Fuga amb ferma fe
avanqa sempre endavant.
En el seu camí troba algunes obscuritats,
pero aqüestes li resten ara completament exteriors. Avanga, dominant els obstacles amb veu segura:
16-
' í T l r f wpfff ^ jJ—¿-üJ gili
LüW m*
Exposa el seu tema en el to de re major, tonalitat que és com una cara clara de la de
si menor. El to lluminós de re major ja apar
a l'ánima meravellada com si fos la definitiva
claror. Com els tres Apostols privilegiats,
quan presenciaren la Transfiguracíó del Se-
nyor, la dolcesa acariciadora d'una tal ilMu- minació tant encisa a l'ánima que aquesta,
embriagada, sembla exclamar;
Mestre, bo és d'estar-nos ací; anem a
fer-hi ires tendes.
Pero, encara no és aquí la definitiva
estada. És solament una aturada com a
garantia de 1'eterna benauranqa. Ha de ca minar i Iluitar molt més encara. I reprén la
marxa cap endavant, primer amb el Subjecte en sentit inoertit, després en sentit directe.
La Iluita esdevé més moguda; els obsta
cles, adés falaguers, adés contraris, volen destorbar l'ánima, pero no ho aconsegueixen
i no fan altra cosa que excitar-la cada vegada més a la conquesta de la seva gloria.
Tornen de nou les tonalitats obscures; el Tema huma sembla com desmembrar-se i només manifesta la seva cél'lula inicial del Desig. Pero aquesta, ara, és abrandada i sap ja la manera de triomfar. Prega, crida no amb desesperació i com en el buid, sino amb
l'insisténcia volguda de Déu.
Quan sembla desfeta la seva potencia amb la ruptura del Pedal de Dominant, la
céi'iuia del Desig, com fora de si mateixa,
s'amplifica en una arborada cadencia i supli ca amb colpidora exaltació, mentre l'embol-
calla el ritme acompanyador del Preiudi: