Page 49 - civtat15

LA MUNTANYA-CASTELL DE PUIGTERRÁ I LES CASES BARATES
Manresa, com una Roma minúscula, está edificada sobre diferents collets.
El nucli ciutadá incipient s'establí a vora del riu, arrapat al bale on avui s'aixeca la Seu. En Tedat mitjana se l'anomená Puig Cardoner.
En créixer les construccions primitives envairen el pía superior d'aquell, i anaren extenent-se en semicercles concéntrics que tenien el Cardoner per diámetre, en forma semblant a raixamplament successiu que s'observa en les risades ondulacions que se obtenen dins l'aigua d'un estany, en deixar caure una pedra ran del seu mur de con- tenció. I així com aqueixes ondines, si tro- ben un obstacle en la superficie líquida es desvien a un i altre costat, fins que han arri- bat a circumscriure'l per seguir altra volta el
seu curs normal, així mateix en desenrotllar- se la ciutat topa de primer antuvi, amb el
proxim turó de la placa i més tard amb el del Carme, els quals, desviaren les edifica- cions a dreta i esquerra abans d'ésser enrot- llats i coronats per les cases.
El primer baluart de la defensa manresa- na fon el castell situat al susdit Puig Cardo ner. A la meitat del segle XIV subsistien, encara, els darrers vestigis d'aquella fortale- sa: pel 1377 En Pere IV concedía permís per derrocar el portal i les muralles del Coll del Castell, per tal d'emplagar-hi la Seu alesho- res en construcció.
Centuries abans d'aqueixa data, el fort s'havia ja trasiladat a Tactual collet del Car
me, que aleshores era conegut amb el nom de Puig Mercadal, per celebrar-se en aquell
gran espai Iliure els concorreguts mercats de
justa anomenada.
Quan pel 1308 el Consell de la Ciutat vol-
gué accedir ais desigs que manifestaren els frares carmelites de construir un convent
i església a Manresa, no poguéoferir-los cap més solar, dintre els carrers estrets i places
minses de Tencastellada i atapeida urbanit-
zació, que el de Tenderrocat castell d'aquell
puig. La seva elevació predominant encai- xava amb el místic simbolisme del Mont
Carmelo.
Bentost, les noves muralles gotiques sal taren per darrera del montícul suspedrant la
església carmelitana, que sobressortia enlai- rada com una torra de defensa, i anaren a
fermar-se al temple del convent que, cent
metres més avail, construTen els frares pre-
dicadors. L'absis de Sant Doménec ens mos-
tra, encara, uns ares llencats entre els con-
traforts, que senyalen el camí de ronda situat
a tota Taltura que en aquella época tenia la
ñau inacabada. D'allí continuaven les mura
lles en direcció al riu, bo i seguint el carrer
d'En Narbonés i la plaqa de les Piques, fins
que queda tancat el recinte en arribar altra volta a la Seu.
Així es dibuixá per molts anys el contorn de la ciutat. Solament en el segle XVI s'ai-
xamplaren quelcom les muralles en Textrem sud-oest, per tal de tancar a dintre el con vent de Valldaura i cases adjuntes situa-
- 177