Page 26 - civtat15

una amiga a la que es diuen els petits dis gustos. (En quant a I'amiga, si pots, procura
que no existeixi).
III. Prepara, per quan retorni I'espos,
una casa endreqada i un rostre seré. Pero no
et neguitegis si ell no ho veu de seguida.
IV. No li demanis alio que és superflu
per la teva casa; demana-li, si és possible, una cosa somrient i un espai tranquil i alegre.
V. Tingues cura deis infants agenqant-
los, presenta't sempre fresca i endreqada,
perqué ell somrigui en veure'us i pensi en vosaltres quan sigui fora.
VI. Recorda que ets la seva esposa en la fortuna i en l'adversitat. Si tots l'abando-
nen, tu, encara, deus teñir apretades les se- ves mans entre les teves.
VII. Si ton espós té la sort de conservar viva la seva mare, sigues ben bona amb ella. VIII. No demanis a la vida el qué no
pot donar. Si ets útil ja serás felic;.
IX. Si les penes arriben, no t'acovar-
deixis ni et desesperis. El bé tornará. Tin
gues fe en el teu marit i així ell tindrá coratge. X. Si ell s'allunya, espera'l.
Si tarda molt, espera'l.
Si arriba abandonar-te, espera'l.
Perqué tu no ets solament la seva espo sa, sinó l'honor del seu nom.
I ell un dia tornará i et beneirá. ***
Qui pot recordar-se, després d'aixo, d'aquella fredor damunt dita?
Bé, algún etern descontent dirá que aixo son els deures de la dona.... i els drets de
I'home.
Cert. Pero qui ignora que cadascú ha de
complir amb el seu deure, facin el qué facin els altres? I sobretot, qui desconeix que el
teñir un dret vol dir haver satisfet, abans, un deure?
Per aixo, ara lluny ja de la revista italia
na, de les seves paraules sembla que en surti un eco que podríem dir-ne cDecáleg de
i'esp6s>. Heuse'l ací:
1. Estima la teva esposa més que cap
166 -
altra cosa del món i al teu proxim tant com
puguis. Pero mira d'estar més a la llar de la teva muller que no a la deis altres.
II. Considera l'esposa no solament com la mestressa de casa, sinó com el millor amic. No diguis a ningú el qué no hagis
confiat a la teva esposa. I encara, més val
que moltes coses només les diguis a ella.
III. Quan arribis a casa, deixa l'ira i el
mal humor de la feina enutjora, rera la porta.
Sigues amatent a veure les coses que ella fa
per tu, i agraeix-la.
IV. No regalis la teva muller amb coses
supérflues. Porta-li, si és possible, presents
que l'embelleixin o que li siguin útils, i que en portar-los, li recordin el teu amor.
V. A dintre de casa, i fora d'ella encara
més, que la teva muller i els teus infants si guió la suprema ihlusió.
VI. No diguis mai que el món s'ha aca- bat per tu i que els homes et deixen sol, car
sempre tindrás la teva companya.
VII. Si la teva esposa té la sort de con
servar viva la seva mare, estima-la com si fos teva.
VIII. No demanis a la vida el qué no et
pot donar, si treballes per la teva muller ja serás feliq.
IX. Si les penes arriben, no t'acovar- deixis ni et desesperis. Que la teva muller sigui la teva esperanza i així tindrás forqa per recobrar el que hagis perdut.
X. Si ella refreda el seu amor, busca la
culpa que tu hi tinguis i esmena-la.
Si se t'allunya, cerca-la.
Si arriba a abandonar-te, perdona-la.
Perqué tu no ets solament el seu espos, sinó també el seu pare. '
I ella un dia tornará penedida, i t'es- timará.
*^
Breu, aquests dos decálegs poden in- clore's en un sol. Els esposos fruirán deis seus drets, quan mútuament hagin satisfet els seus deures.
Jrroni moragas