Page 25 - civtat15

molt excellent — A vostra excellencia ha- milment exposa e recorre lo slndich de la molt pobre e molt destruhida ciutat de Manresa que com en temps que la poblacíó de aquella era de més de dos milla fochs la questia real de aquella fos de dotsa milla sous cascan any l^) apresper causa de les morts aquella disminuida acerca de mil fochs la dita questia fonch reduida a set milla sous cascan any per lo senyor rey en Pere de gloriosa memoria ('). Ecom senyor molt excellent per causa de les passades turbacions de aques Principat (') la dita ciutat sia stada diminuida no solament la
meytat en lo nombre deis habitadors mas encara en les facultáis es stada diminuida de quatre parts les tres o mes car senyor decercasetcentsfochsqueansdelaguer ra eran en dita ciutat huy no basten a tres- cents fochs
Per aixo tot el que hom digui a favor deis trenta mi! habitants a la Manresa de! segie XIV será sempre una absurditat.
També el P. Roig i Geipi en el seu Ilibre
«Epítome Histórico de la ciudad de Manre sa > que va publicar l'any 1692 tingué de
(1) Es refereix a la época de construcció del canal de la
Céquia (1339).
(2) Vol dir la peste de 1348 que causá estralls a Manresa.
(3) La guerra de 1460 a 1472.
rectificar al frare carmelita fr. Elies Estragos
qui va escriure la relació de «La Llum de Manresa> en la que diu entre altres coses:
<íAbrahan, Moisés ni Lot no tuvieron mayor noticia y evidencia deste inefable misterio
de la que en aquella ocasión (') se dio al mundo en la ciudad de Manresa delante, y a la vista de tanta gente; porque entonces, constaba de cinco mil casasy — que resulta ésser uns vint mil habitants.
El P. Roig i Gelpi que copia dita relació en la página 215 del seu Ilibre, hi afegeix entre paréntesi el següent parágraf: «¿"s hi pérbole: Manresa desde su última reedifi cación, no ha sido mayor Pueblo del que es agora; seríalo, quando se edificó sobre las ruinas de la grande Athanagria, hasta que la destruyeron los Vándalos. >
Cal manifestar, dones, que resulta una absurditat i una tossuderia imperdonable fi- xar a trenta mil áriimes o habitants el cens de població de la Manresa del segle XIV, com ha fet encara algún historiador modern. La realitat és ben clara en els documents
que hem al'ludit; i ells són la forija que ens ha mogut a aclarir aquest punt concret de la
nostra historia.
JoAQuiMSARRET1ARBÓS (1) Any 1345, anomenat el de «La Llum».
DOS DECÁLEGS
La bata blanca, la xeringa estéril, la mi- zació d'un diagnostic i la simplificació d'un
rada forgosament quieta davant la sofren^a, tractament, hi ha — en un recent número —
tot, convida a trobar una fredor en la pro- bategant d'humanitat, vessant de vida, un fessió del metge. . «Decáleg de l'esposa que cal que reproduVm
No ens fiéssim, pero, del que és una amb jola:
mera parenceria. Sota aquella blancor, sota I. Estima al teu espos més que cap altra
aquella esterllitat, sota aquella quietud pot cosa del món, i al teu proxim tant com pu- haver-hi una gran humanitat, fins un gran guis. Pero recorda que la llar és del teu ma-
heroisme. rit i no del proxim.
Vet aci Avenire Sanitario, la gran revis- II. Considera el teu marit com un hoste
ta italiana de medicina; entre l'esquematit- d'honor i com un amic insustituible. No com — 165