Page 21 - civtat14

les serres pireneiiques, he sentit a les selves
de cedres de Ras Uarga fer rossiiiyols els
piiisans. Qiiiii bell, valent caiit el d'aquest ocell quan enaniorat se'n puja a fer niii a la
iiiLintanj'a! Ningú que iio ho sabés el reco- neixeria si iio ii'havia seiitit altra cosa que
Pero així com els cedres formen encara a les parts altes de la serra boscos molt den
sos, les alzines les veuríeu escampades, no massa corpulentes, i ádhuc sovint en Hoc
d'elles,rebolledesmésomenysconsidera bles. Aquesta falta de veritables alzinars no
el seu xup enso-
pit de rhivern, ales bores que
baixa a la plana
fugint deles neus. Amb el
piusa nien a la cedreda els pi- cots i els gaigs. 1 entre els mamí- fers els xacals i els senglars.
Aquells se sen- ten sovint lladrar
a les nits vora
els campanients
de muntanya, i
deis senglars se'n
veuen elssenyals
en el bosc, tota
la terra regirada
allá on hi troben
plantes tuberoses 0 de reís nutrí-
cies.
El domini deis
cedres minva
muntanya avail. Com he dit des
de 1600 solen
barrejar-se amb ells les alzines.
Els cedres i les alzines en contacte al Yebel Lerz, a l.ñOO m. Una parra selvatge s'lia enfilat per l'alzina a la manera de les Manes.
és un fet carac-
terístic de Ras
Uarga, car per tot l'Atles Rifeny
l'he vist repetir se. Per llenj-a o
per carbó els in
digenes es ven
que han aterrat
les alzines gai
rebé per totes
bandes. Testi-
monis del qué
foren les antigües
boscúries d'a-
quests arbres son els que resten en
cara en llocs sa-
grats, o vora un
punt escollit per al repós, al mar-
ge del canil, etc. Elscementirs moros de munta
nya, per exem-
ple, tenen aquest
encísquefaltaals de terra baixa i
del litoral. Si no US ho advertis- sin, passaríeu pel mig sense ado-
1 d'aquesta altitud cap en sota els bosquets esdevenen de cada cop més es clarissats.
Baixen, pero, fins a les voreres de l'Uarga, a 1170 metres, com és ara el pont de Zarkat.
A uii nivell inferior que els cedres, les al zines hi troben llur benestar. Tota la part baixa de Ras Uarga entra de pie en la zona de l'alzina, que vesteix les dues vessants de la conca. A l'obac de Yebel Lerz, com he
anotat, falta gairebé per complet des de 1600 metres d'altitud; al solell de Yebel Ti-
díguin, en can vi, remunta fins a 2000 o més.
nar-vos-en. Jo vaig creuar el d'At-Taren, pel senderó que travessa l'espés alzinar, quan el sol se n'anava a la posta. La Hum, de tan oblíqua gairebé boritzontai, es destriava en mil rajolins per entre el dens fullam de les alzines. D'allí estant res no s'albirava de fora el bosc, i hi havia una gran quietud i la pau. La terra resseca, coberta pel fullam caigut,
sense ni un bri d'herba. Sois una pedia dreta sense cap puliment ni indicació de cap mena,
assenyala el Hoc d'una sepultura. Vora el cementir el morabo, també ombrejat d'alzi-
- 135