Page 22 - civtat14

1. La Zauia de El Knatar, de parets pulqiiérrimes, sota l'alzinar El mestre está en primer terme, recolzat al mur. - 2. Les teiilades de Zarkat, cobertes de palla de ségol en feixets arrenglerats En primer terme alzines.
nes. 1 així els de Marad i Zarkat, que he vist també.
L'alzina surera, respecte a l'altra, és més fredolica i resisteix millor la seca. Reclama, en canvi, i'abséncia o una proporció molt pe- tita de cale en el terreiiy. Aquesta circumstáii- cia essent-li favorable a Ras Uarga, on hi falten les roques calisses i hi dominen per contra les pissarres i les areihsques, veuri'eu els suros a la part més calenta de la valí, arredossar-se al peu del Tidíguin i serres que en deriven, a les solanos de les parts baixes. Els suros, pero, els hi he vist escas- sos, i no tenen ni de bon troc la importáiicia de l'alzina. No he observat a Ras Uarga, ni en Hoc del Rif que n'aprofitessin el súber.
Quan el bosc ha estat arrasat o tan mal- més que les clarianes son extenses i molt
oiiertes, les vessants de l'alt Uarga es ves- teixen d'estepes. Les dues especies que més
hi abunden son I'estepa del ládan (Cistus
ladanifenis) i l'estepa laurifólia (Cistus lau-
rifoUus). Ambdues especies són (teninsulars.
A Catalunya les tenim, la primera al Tibi-
dabo, a Tarragona i al Valles; la segona a les valls poneiitines del Montseny. A l'Uar-
ga l'estejia del ladan viu de preferencia al solell i ocupa des de la base del riu fins a
1500 o 1600 metres; el Cistus Inurifolius, més \alent per a resistir el fred, s'enfila al
capdainiint de Yebel Lerz, a 2300 metres. 136 -
on hi forma un dens estepar. Amb aquests dos Cistus hi ha algunes Genista, i altres diverses plantes. Tot plegat representa una degeneració de l'alzinar, els rebolls del qual
es barregen amb els matolls.
Els cims de les serres no atenyen una
altitud que basti a estatjar-hi una flora al
pina ben caracteritzada. Com ha estat dit, la cedreda se'n puja flus a dait de tot, per bé
que en el crestall de la serra els arbres solen veure-s'hi molt compromesos, i sovint són
de tronc més gruixut i curt, o escapsats, o
retorqats per efecte de les ventades i les
iieus; en gran part morts, la soca i el bran- cam esblanqueits, com esquelets, venquts
per la incleméncia d'un clima poc favorable a llur normal desenrotllament. Alia entre els
grans i angulosos biocs, trossejats els penya- lars, és on hi ha alguna especie que no se'n
mou, enyoradissa de les neus i feta a resis tir les llargues hivernades d'aquelles solituds. Tal un da vello que forma atapeYts coixinets de menudes fulletes, el Dianthus bractujan- thiis Boiss. var. riffeum Pau et F. Q'. de flors purpüries; la Cardaniine resedifoüa L., tan freqüent en les altes muntanyes pe ninsulars; una bonica arméria del cim de Yebel Lerz {Anneria aípinifoiia Pau et F. Q.), etc., etc.
Falten també a la valí de l'Uarga les prades subalpines. Artificialment, els moros