Page 23 - civtat14

1- Un recó de Tigueiitz, rimb les cases voltades pel nogueral, a 1300 m. alt. - 2, Un recó de Zarkat amb la {ignara a la vora. Les tres bigiiea de la part superior dreta aguanten els tanlons que fan d'eixida. Nótenles portes i finestres petites, defensa de l'estadant.
han ajudat a la formació d'aiguns pradells, la cedreda ha estat tallada o ciemada i rai-
gua copiosa ha íet néixer l'herba tendrá. En niig de l'herbei hi quetlen sovint alguns
cedres per a contar-nos rorigen del prat. :i:*^
Referit el iiiés important de Ras Uarga
pel que toca a sa vegetado, afegiré a aques ta nota unes breiis indicacions sobre la ma
nera com riionie s'hi ha establert.
Al Rif lie vist per tot el litoral que he
visitat, de Beni Urriaguel, Bocoia i Beni Bu-
Frah, les cases isolades o agrupados en po- hlats petits i poc densos. A mida que hom
camina terra endins els poblets es concreten i guanyen en densitat. En Hoc, pero, he ob
serva! tan reeixit aquest fenomen com a Ras Ua rga. E's agrupaments de cases són
perfectament delimitats, per bé que molt poc extensos: no cree que en cap cas aquelles unibin a mig centenar. En Hoc del Rif, tam- Poc, he vist teulades, sinó terrats en el pri- mitiu signiíicat de la paraula: sostres de fusta o de ramatge coberts de terra argilosa, poc
permeable. Els terrats de les cases del lito ral són plans, horitzontals, perqué allí no hi
lleva i les pliiges no són excessives. Amb les alzines, que corresponen a una zona de
major pluviositat, s'inicia en el terrat la for
mació de dues vessants de suau pendent, com a les cábiles de Beni Hadifa i Targuist. I en la part superior de dita zona, a Ras
Uarga, allá on comeiicen els cedres, les dues vessants s'inclinen tant que arriben a formar
un angle recte. Aquest canvi és la coiise-
qíléncia d'un augment encara major de la pluja i del sovintejar de les nevades Amb el fort pendent de les vessants del terrat les
aigües s'hi escorren mes fácilment i no co- len endins amb tanta facilitat, i la neu, si
can abundosament, no és tan pelillosa pe! sen pes.
Peró els terrats de les cases de Ras
Uarga no sois són inclinats, sinó construits més perfectament que els de terra baixa.
A Targuist, per exemple, están formats per
un cobert de rames d'estepa negra (Cistiis
monspelteníais) revestit de fang argilós. Els
terrats de Ras Uarga són de dues menes,
pero sempre formats per dues capes dife- rents. Com que l'estepa negra allí no hi és,
utilitzen en son Hoc la del ládan (Cislus la-
(ianifenis) i branques de cedre per a fer la capa interior del cobert, revestida també de
fang; l'exterior, que descansa damunt la pre cedent, és feta amb manyocs de palla Uarga de ségol, arrenglerats paral'lelament a l'es-
quena del terrat i trabats amb argila en Hurs extrems superiors. En un altre tipus de terrat
lacapaexternaésigualaladescita,peío — 137