Page 30 - civtat12

LA VIDA ARTÍSTICA
La febre urbanitzadora que s'ha apoderat ■deis homes nous, ha plantejat darrerament a Barcelona — qui sap si arreu de Catalunya — greus probiemes ciutadans. Es tracta de l'in- tent de reforma del barri de la Seu, de la ma-
teixa reforma de la nostra catedral i de la re forma del barri de les Drassanes, que porta apareliat el perill d'enderroc de monuments
importantíssims. Pel que fa a l'intent d'urbanit- zació del barri gotic i de la reforma de la Seu, ideat pel senyor Joan Rubio i Bellver, amb el títol de Visió del qué podría ésser la Bar celona aniiga, és tan innecessari que creiem que ningú s'atrevirá a portar-lo a terme. A més a més d'innecessari — qo que és la seva primera equivocació — l'intent de projecte del senyor Rubio i Bellver és absolutament
equivocat. Moltes opinions han estat dades sobre la visió — trista ! —del barri de la Seu. Em piau, pero, donar la meva con- formitat al que Joan Sacs ha escrit a la Re- üísta de Catalunya, sobretot, en el referent ais campanars Catalans. Realment l'estructu- ra deis campanars terminats amb agulla és tota una altra, que la deis campanars de la Seu barcelonina. També sobre aquesta qües- tió deis campanars Catalans cal esmentar un molt ponderat article de l'arquitecte manresá, Alexandre Soler i March, que es publica a La Vea de Catalunya. El senyor Soler i March, veu en els campanars terminats en terrat i de plástica aplomada, suggestions del minaret. Joan Sacs té anunciats altres estu- dis sobre el gotic catalá i qui signa aqüestes cróniques ha comengat també una serie d'ar- ticles a la nova Página de la Construccló de La Veu. Hom recorda la infinitat de blas mes que, l'intent de projecte del senyor Ru- bió i Bellver, algá deis nuclis artístics i intel lectuals de casa nostra.
Quant a la reforma del barri de les Dras sanes,— per altra banda absolutament ne- cessária — sembla que la Drassana gótica i les altres naus més modernes serán conser-
vades. El qué no és tan ciar és que es con- servi el tros de Muralla de Sant Policarp i el
portal de Santa Madrona. No sabem tampoc si el projecte d'urbanització que es realitzará
afecta la petita i gairebé desconeguda es-
glésia románica de Sant Llátzer, que es con serva entre les construccions de la plaga del
Padró i carrer de l'Hospital. Tampoc sabem la sort que tindrá l'església de l'Hospital Mi litar amb la seva admirable cúpula pintada
per Flangier. No dubtem, pero, que si es fes campanya demanant la conservado de
tot el qué és necessari que es conservi, de les altes esferes respondrien tal com sembla
que han respost amb la qüestió de les Dras sanes: han reconegut la importáncia del mo nument i la necessitat de guardar-lo pels se-
gles deis segles.
***
Cal subratllar la valor deis nous Ballets Russos que ens han estat donats al Liceu: Les matelots, amb decorat i figurins de Pere
Pruna; Les Elches, de Marie Laurencín, i Romeu l Julieta, de Joan Miró i Max Er
nest. El nostre carissim company F. (J. Fa- rran i Mayoral) a la Página Artística de La Veu, escriví un comentari molt just a les noves produccions deis ballets de Sergi Dia- ghileff, per cert molt necessari, ací on la crí tica es mostra tan incomprensiva de tot el qué és renovació plástica de l'escena.
***
De les exposicions que s'han escaigut
darrerament, cal fer l'elogi de la que Frún cese Domingo tingué oberta a la Sala Parés.
Domingo, és d'aquells artistes de qualitat inicial molt pura i que per tant poden em-
prar les fórmales que vulguin que sempre són bones. A més a més, el nostre Domingo
no vol pas desmentir ni la seva época ni les seves naturals inclinacions; per aixo ell mar-