Page 18 - civtat11
P. 18

nombrosos pals (uns 12) amb els tipies aca- baments de punxes dels aparells Christofleau, d'on sortien altres tants filferros que creua- ven el terreny en varies direccions. Ben aviat em vaig fixar amb les plantes i des d'ara dec confessar palesament que en aquell hortet hi vaig veure meravelles. Les mates de patates tenien una longitud de gairebé dos metres: mai havia jo vist cosa semblant.  — vaig preguntar instintivament a mon acom- panyant. «Res d'aixo> —em responguéamb vivesa. «De cada planta ne tree—hi afegí— de 10 a 12 patates grans... així...> Aixo deia formant al mateix temps amb les dues mans una especie de bola. «Ara fixis vosté amb aixo altre>—em digué tot seguit se- nyalant-me amb el dit una col que vertade- rament podia qualificar-se de col monstru, puix midava 3'75 metres de circunferencia (Fig. 1). «¿Veu vosté més allá aquell en- ciam?> Es una sola lletuga, la circunferén- cia de la qual mideix ja 1*88 metres>.— «Renoi> —11 vaig venir a dir amb francés — «i com se les arregla vosté per a produir
aquests monstres? No els hi posa vosté algún adob especial?> ¡Qué has dit! «Déu me'n guard — em contesta amb vivesa — «de posar-hi encara que no fos més que un
gra d'adob, ni ordinari ni extraordinari, en mon terreny. Si aixo jo fes, a l'instant se
n'enteraria tot el veinat, i no pot vosté ima-
ginar-se la lata que em donarien. Si ja ara, sense posar-hi adob, em fan tota la guerra
que poden i no volen creure en 1' eficacia de mon sistema ¿qué seria si arribessin a
sospitar que jo adobo la terra com ells? Ni
pensar-hi. Pare, ni pensar-hi que jo hi poso adob.»
En una extremitat de l'hort hi vaig veure una petita porció de blat formosissim i ben
granat. Referent a aquest blat precisament
pocs dies abans, el 6 de Juny, havia fet ai- xecar acta notarial el Sr. Christofleau. Tinc
en mon poder una copia fotográfica d'aquest document que consta de dues tulles: en una d'elles el notari D. Ernest Houillier fa cons tar que el blat de tota la regió assoleix un promig de 75 cm. d'alpada; i en l'altra fulla dóna fe de com el blat de l'hort del senyor
56-
Christofleau mideix 140 cm. d'al^ada, amb
espigues de 10 a 12 cm. de llargária.
En váries coses insisti molt el Sr. Chris
tofleau mentre recorriem l'hort: 1.° en el color verd-fosc de totes Ies seves plantes,
que palesaven, com aixi és la veritat, la ro bustosa de llur desenrotllo; 2." en Favanpa- ment d'un mes que experimenten les seves
cullites, respecte de totes les similars de la
comarca; i efectivament en 1' acta notarial
que suara havem citat, es diu expressament
que el blat del Sr. Christofleau va unes tres setmanes més adelantat que el de tota la re
gió; 3." en com el cultiu eléctric fa rejovenir en certa manera els vegetáis, i per a probar-
ho em va ensenyar váries perores, que de
tan vellos ja no donaven fruit i ni gairebé
treien fulles; i no obstant aquells mateixos
arbres després d'alguns anys de régimen
eléctric presentaven aspecto exuberant i do
naren peres en abundáncia, de les quals no
poques, segons em contá el Sr. Christofleau,
pesaven 1200 grams. Aquestos peres tan descomunals jo no les vaig veure, perqué
encara no era temps; pero sí poguí admirar les mateixos perores carregades de peres encara potitos: l'apariéncia deis troncs dona- va per cert a entendre que es tractava real- ment d'arbres molt veils.
Abans d'abandonar l'hort encara volgué mostrar-me el Sr. Christofleau una expe- riéncia realitzada, no amb son aparell com
plot, sinó amb dos filferros, un de coure i l'altre de ferro galvanitzat. Pela uns mesos
que l'inventor havia plantat al mateix temps cinc broquils alineats, i a cada costat de la
planta central hi havia introduít els dos fil ferros, suara esmentats, els quals estaven en
posició quasi vertical; pero a un metre de terra s'havien juntat mitjauQant una soldadu
ra. Dones bé: el bróquil del centre havia arribat a madurar i feia uns 8 dies que l'ha- vien tallat: solament li restava el tronxo, i a
jutjar per les senyes, s'endevinava sense di- ficultat que son tamany degué ésser molt
gran. En canvi els dos broquils de cada cos tat eren encara petits i solament al cap de
dos mesos produirien el fruit corresponent, que sense dubte seria petit.


































































































   16   17   18   19   20