Page 10 - civtat11

CRISI DE LLIBERTAT EL PARLAMENTARISME
Seria debades negar que liibertat-demo-
cracia-pariamentarisme és una trilogía forqa malmesa avui en la práctica governamental
i en la teoría llibresca.
El desengany de la post-guerra — des-
engany del vencut, desengany del vencedor, que no ha pogut cobrar-se la victoria; des engany del neutre, endut per la ruina dels altres, que abans I'havia enriquit; desengany espiritual de tots, que en la gran commoció havien esperanqat el moment de veure triom- far llurs idees — ha dut un malcontentament genera! a Europa. Hom s'ha posat a recer car el culpable d'aquest fenomen general i s'ha cregut trobar-lo en el régim politic de
I'avant-guerra. Una vegada més, i no será la darrera, el conegut sofisme hoc post hoc,
ergo propter hoc, ha obrat. Parlamentarisme, democracia, liberalismo, confosos 1' un amb l'altre sota el mateix anatema, han estat el
boc emissari de la nova purificació.
Així sol hom parlar. Pero si volem esca- tir els fets i estudiar-ne les causes, guardem- nos de generalitzacions, — fácils i perilloses. Observem primer, qo que no deixa d'és- ser colpidor, que els Estats venquts s'han
donat en la pau un regim molt més demo cratic del que abans hi imperava. El Reich
alemany reconstruit a Weimar, malgrat la influencia deis partits de dreta i ádhuc sota la presidencia del mariscal Hindenburg; la
República federal d'Austria i la República Turca de Kemal-baixá, tot i les tares que hom
s'escarraci a veure-hi, son més democrátics
que els antics imperis germánic, austriac i os- manlí. També ho son més que no pas aquests
els Estats nascuts de llur derrota, les Repú-
bliques de Txecoslováquia, Polonia, Lituá- nia, Letonia, Estonia i Pinlándia. I si Rússia, Bulgária i Hongria no son més democráti- ques avui que abans de la guerra, ningú no
48-
podrá dir pas que ho siguin menys. Els pai- sos del nord d'Europa, la Gran Bretanya,
Franqa i SuVssa, segueixen essent, sota les diverses formes que els caracteritzen, els
puntáis del régim democrátic.
Així, dones, la cmanera forta> — que
hom vol presentar com la conseqüéncia ine
ludible de la guerra — només ha triomfat a
Italia i a d'altres paTsos del migjorn europeu
que Than presa per model: Espanya, Portu
gal i la Grecia de Pángalos. Marcant, pero, la diferencia que en aquests tres pai'sos ha
estat un pronunciamento qui ha aterrat la
constitució, mentre que a Itália fou la marxa sobre Roma deis paisans feixistes, — allu-
nyat l'exércit, i fins malmirant-s'ho.
Cosa curiosa. Les doctrines que han por-
tat aquests esdeveniments — car els fets
sempre són filis de les idees — han nascut i han estat sistematitzades en paTsos on no
han pogut triomfar. És natural, pero: la vic toria és el resultat d'una comparació de for ces. L'atac anti-democrátic ha fallit allá on la democrácia era forta; ha triomfat allá on ella era feble. Diguem-ho ciar. La forma de mocrática ha desaparegut deis Estats on no era res més que una aparenqa.
La guerra va avesar les multituds a la
disciplina gregária. Sota la veu de comana-
ment, la previa censura i la veritat oficial; amb la requisa de les persones i deis béns;
amb restatització de l'economia; tots els
sentiments de Ilibertat personal foren endor- miscats. Hom va realitzar per uns quants
anys sota el fuet de la necessitat, alio que els
utopistes predicaven i no creien.
En els pobles on la Ilibertat pública era
un mite constitucional, on la gran massa mal no havia tingut consciéncia deis seus drets, on la plutocrácia era desitjosa d'una protec- ció més forta ais seus interessos materials.