Page 9 - civtat11

com aixó; a la nostra época encara es poden fer coses bones.
I per fer aqüestes coses ens trobem amb l'obra de Jacques Riviére i les paraules del Pare Miquel, que també coincideixen. El
venerable caputxí, diu:—Cal fer una escola; l'obra del malaguanyat francés ens dona
part del frult d'una escola, d' una escola feta en circumstánscles dlfícils, amb perills evi-
dents, no res menys que en un camp de
represálies durant la guerra gran.
Entre nosaltres, tots aquells qui creguin
estar en un món dolent, en una mena de
camp de represálies, que s'apressin a desen- lleir el seu enteniment, que facin com feren
Riviére i els seus companys. Que vingul la conversa instructiva, amical, convincent, desterrant la xerrameca deis conspiradors. Que vingui l'escola ampia, ágil, constructi va, arreconant la capelleta deis desvagats.
Temps era temps que Iluitávem per la formado d'escoles elementáis. Pero en el
nostra país, a vegades els homes de 20 a 50 anys son els que més necessiten d'una escola disciplinadora. Dia venturos per la nostra cultura, per les nostres lletres, pel nostra art, aquell dia en qué allí on ha- vien vegetat les capelletes novatxeres hi floríssin unes escoles d'homes.
A la nostra cultura 11 manca una discipli
na; una unitat. Avui és un xicot que surt amb un Ilibre de versos que posats sota la vigiláncia d'un home no hauria estat tan
pie de disbarats. Demá será el xicot que exposará una teoría estética que revisada
per un home fet, hauria resultat molt més reeixida. 1 sempre la nota discordant, a tot-
hora des de la mateixa publicació la bofetada i el cop de colze poca solta entre article i article, per manca d'unitat, de disciplina.
Aixo no vol dir uniformitat, grisor, ma- selleria. No, que cada u tingui la seva personalitat i faci la seva feina. Pero agru-
pem els homes de temperaments semblants, de tendéncies idéntiques. Una escola voldria dir un grup d'homes que pensen de maneres semblants que s' ajuden l'un a l'altre per en- fortir-se la própia cultura (no pas per procu- rar-seflorsnaturals o englantines de barriada).
Imagineu-vos un home eminent que vol- gués fer de mestre, i amb uns amies al seu entorn, fent una escola com feien Rivié re i els seus companys. Així els fruits de
tots, sense perdre cada u la seva personali
tat, tindrien molta més consisténcia, molt més sabor que no ara.
Qué és difícil? Ningú n'está més conven-
Qut que jo. Pero no és impossible si les
generacions joves saben matar l'individualis- me perniciós, si freturen un mestratge su
perior. No és impossible si les generacions més grans saben acollir els joves, si no els
hi tanquen les portes, si no els hi barren el pas.
No és impossible perqué n'hí ha hagut ca sos ja. En Prat de la Riba dírigint un movíment cultural que fruitá esplendorosament. L'obra deis filólegs imposant una disciplina que ens tragué de l'anarquia i ens ha conduit a aques ta unitat ortográfica tan encoratjadora. Jo, per propia experiéncia, puc assegurar a tots els xicots de casa nostra que vulguin im- posar-se una disciplina intel'lectual, que si truquen a les portes d' un Parran i Mayoral, d'un Pare Miquel d'Esplugues, els hi serán obertes, amablement, elegantment, cordial- ment.
Cal insistir-hi, entre els joves i entre els
veils. Que per cada caire del nostre pen-
sament, per cada tendéncia del nostre art,
per cada aspecte de la nostra cultura, hi hagi la seva escola.
Dirá algú que aixo potser és obra de
generacions venidores. Pero aquesta objecció
ja va esdevenint un topic enutjós, encobri- dor de covardies. Hi ha esdeveniments l'arri-
bada deis quals, més que esperar-la, el que hem de fer és precipitar-la.
Jeroni moragas
-47