Page 8 - civtat11

D' HOMES
Franciscans ve a dir: L'estat d'una coLlecti- vitat no es pot comprendre mentre s'és dintre
d'ella, l'historia només potfer-se que amb la distancia deis anys. Per aixo no ens adonem
del qué está passant entre nosaltres i ens
gener de Estudis Franciscans i Criterion
d'una banda, i de I'altra Le nommé j'eudi Pero fixem-nos-hi bé i veurem que hem
L' ESCOLA
Imagineu-vos una taula de lectura amb
quatre fascicles damunt d'ella. Dos d'ells sortits gairebé d'un mateix fogar de cultura
catalana; els altres dos sortits d'un mateix caliu de literatura francesa. Els números de
de Chesterton (tradúcelo francesa) i A la trace de Dieu de Jacques Riviere, apareguts dintre les edicions de La Nouvelie Revue
Frangaise.
Liegiu-ne el que vulgueu d' aqüestes obres que tot és prou sucos, pero fixeu-vos en un punt de cada una d'elles. Chesterton en el seu Ilibre, pie de meravellosa ironía,
presenta un detectiu que per tal de perseguir un comité anarquista assoleix d'introduir-se
al comité com a membre d'ell. El comité está format de set individus cada un deis
quals porta el nom d'un deis dies de la
setmana; el detectiu ocupa el Hoc del dijous,
(l'anomenat dijous) i el president és el que
ocupa el Hoc del diumenge. Pero s'esdevé
que tots els altres membres del comité son altres tants detectius que s' han introduTt al
comité per procediments semblants ais de l'anomenat dijous. Diumenge que és el xef deis detectius és el que els ha enredat a tots; és un home de dimensions voluminosos que pel darrera té un aspecto ferotge, repulsiu i per davant és al contrari un home agradable. I l'anomenat Dijous cap al final del Hibre,
parlant de Diumenge, diu: —Així és el món. Té una part ferotge, repulsiva que ens priva
de veure'l amb les seves grans qualitats; el
que cal, diu, és saber prendre's el món per la seva banda bona.—
Aixo, que és una admirable doctrina, és
potser el secret de les paradoxes de Ches terton. Certament, aquest home té rao. El món l'hem de prendre tal com ve. El que cal és saber-hi trobar la part bona.
El Pare Miquel d'Esplugues a Estudis 46-
arribat a un Hoc ben satisfactori. La Catalu
nya del passat féu de Barcelona el casal de la pátria pero s'oblidá de fer-ne el cap i aixo
ho estant assolint les nostres generacions. Abans hi havia més cortesia, ara hi ha més cultura.
Segons el Pare Miquel, dones, també si sabem mirar les coses pel caire bo podem
estar ben contents de la nostra época.
Al Hibre A la trace de Dieu de Jacques
Riviére, hi ha aplegats una série d'esboQOS i de notes que Fautor anotá damunt el seu
carnet quan era presoner deis alemanys du- rant la guerra gran. Aquest Hibre, pel meu
concepte, pie de veritats grandioses i de coses difícils d' acceptar, ens dóna una gran
Hiqó, la Hiqó d'una mena d'escola exemplar. Ais camps d'esclavatge de Koenisgbrüch i
Hülseberg s'ajuntaren uns quants presoners
que per tal de no morir en la peresa s' ins- tru'íen els uns ais altres. Jacques Riviére
s'encarregá de les matéries concernents a
Déu, i aquest Hibre és el recuH de les seves converses.
En el Criterion esmentat, el Pare Miquel
d'Esplugues diu uns conceptes que podríem resumir a aqüestes paraules:—Cal fer una
escola.
*♦>t:
Jo ara us prego que amb aquests quatre elements ajuntant-los, talment si fossin pe
drés angulars, mirem si és possible bastir un edifici.
Chesterton i el Pare Miquel coincideixen en una cosa. El món no és pas tan dolent
creiem, a vegades, que no fem res de bo.