Page 9 - civtat10

«Portique>, «Elégiedefévrier», «La Mar- xanda» (ha estat respectat el tito! catalá),
«Jeanné»! La ponderada suggestivitat de liur perfecció iiterária, resolta en una harmo
nía afinada, en una adequació comprensiva, de fons i de forma, reviu en nosaltres a través d'aquestes pagines. En elles retornar al nostre relicari d'emocions, després de llur sortat éxode fora del terrer, sentim que la
impressió feiic i renovada que ens causen
ara, és encara en nosaltres la mateixa del
primer cop que ens abellí la coneixenqa lite raria d'aquest escriptor empordanés.
Cal esperar .que aquesta fita, consagra- dora de la seva prodúcelo, estimulará l'Isern i Dalmau a fer esdevenir novament actiu el seu nom i el seu record iiteraris.
OcTAVi SALTOR
LA VIDA ARTÍSTICA
Poc després del traspás del pintor Bal- domer Gili-Roig s'ha escaigut a can Parés la seva anual exposició. En aquesta reunió de teles posturnes, n'hi havia algunes en les
quals el pintor es mostrá amb una visió més afinada que de costum — sobretot, cal no
oblidar la tela que fou adquirida, si no estic mal informat — pel Cfrcol Artistic.
Marqués-Puig, en la primitiva Sala Pa
rés, ens ha mostrat un nombre considerable de teles, en la majoria de les quals el pintor
Iluita per a aconseguir un equilibri massa di fícil. A l'antiga concepció arquitectural, s'hi
ajunten ara accidents pictorics com el del ciar i obscur i el de les qualitats reals; acci dents que no sempre es fusionen profunda- ment en la sensibilitat de I'artista.
Per altra banda Marqués-Puig, no té un
concepto prou expressiu o prou bell de la forma, i aquesta sovint apareix vulgar, so bretot en el canon que governa els cossos i els rostresfemenins. Hi ha dues maneres con siderables de veure el món: o la manera pu- rament plástica deis grecs o la manera ex-
pressiva deis nordics — o Fidias o, per dir-ho amb un nom modern, Grosz.
Cal, pero, subratllar la valor de la quali-
tat de la seva pintura, i, sobretot, estimar unes quantes teles: «Dona ajeguda», «Ba Harina» i «Banyista eixugant-se».
***
Alexandre Cabanyes, el pintor de la fuga
romántica, ens ha alliqonat de com la Medi- terránia és un mar en el qual es pot pouar també la desmesura.
^^
El solid paisatgista Enric Galwey a l'Es- tudi Arenas ens ha mostrat el seu naturalis
mo subratllat a la manera, de vegades, deis
aiguafortistes i gravadors per contrast, de ve gades, deixant entrar en la seva paleta les delicadeses deis Jauoes del Jardí de Franqa.
4:**
J A. Homs, a les Galeries Dalmau exhi bí escultures directos en podra i bronzes.
Hi ha en l'obra d'aquest artista com uns re cords de Bernard i Bourdelle, dintre, pero, una certa deliquescéncia inicial; banal en el seu decorativisme, massa esponjosa, potser, en el seu naturalismo.
-23