Page 7 - civtat10

CIVTAT IDEARl D'ART I CULTURA
Any 11 Manresa, Febrer de 1927 N." 10
I ornavem, de mica en mica, envers les rutes de la facilítat buida i menyspreable. La facllitat és una de les coses més lamentables d'aquest món: no hi pot
haver, en art ni en literatura, res de consistent que hagi pres per base la facllitat.
Cal rebutjar amb iota la energía, alió que hom pugui oferir-nos sota el segellgris i
efímer de la facllitat. La recerca, l'afany de perfecció i de depuració, menaran sempre vers a un ideal nobilíssim. Es cent vegades preferible una obra imperfecta pero difícil,
a una altra de perfecta pero fácil. És precis, abans d'acomplir un ideal estétic qualsevol, treballar amb tots els instruments que tinguem al nostre abast. La lluita enforteix tant el cos com la ment. Una mentalitat avesada a les Unites espirituals que munti per les vies
que menen als cims modes vegades inassolibles de la perfecció, adquireix sempre un tremp viu i un brill més ardent; assoleix cada vegada victóries més remarcables per bé que de moment sigui sois el propi Iluitador qui les esmenli.
Contra el que molts suposen, les rutes de l'art i de la cultura no són franca-
ment accessibles; cal anar-les conquerint pam a pam, petjar-les amb dolor. Planyeu
aquells que ja tenen resolts tots els probiemes d'ordre Intel" lectual o espiritual i no senten
desig de crear-se'n de nous. No coneixeran mal la gloria ni el dolor veritobles. Planyeu
aquells que s'abandonen a una facilitat que modes vegades podríeu assolir sense gaire
esforq a mig cami del nived de la perfecció.
El mantenir-se dins una facilitat aparentment correcta és una covardia, és un
renunciament. Goethe, traduít per Maragad, ho digué amb aquests mots sonors:
Si se t'aferren mals al cap i al cor deixa que se t'aferrin;
aquell que no té dubtes ni té amor, tant se val que l'enterrin.
No confonguem, pero, la facilitat amb aquella altra cosa divina i alada que els artistes algunes vegades, raríssimes per cert, assoleixen com una gracia deis déus: la
difícil facilitat. Ah, quina cosa és aquesta! Saben quants arriben a assolir-la? D'entre cent, un. Iprecisament aquell qui menys s'abandona per les pendents irrefrenables de íaltra facilitat que hom troba a l'abasí de lotes les inteiligéncies per mediocres que siguin.
Artistes, dterats: no us deixeii templar per alió que totes les mitjanies poden arri bar a fer; sinó per alió adre que gairebé no pot fer ningii: per alió altre que només
floreix com un giispireig d'esleís dins els vostres somnis, i que se us fa intangible cada vegada que voleu transformar-ho en readtat. Cal que en cadascun de vosaltres repercu- teixi, encara, la sentencia que Júpiter aplica al pobre Sísif.