Page 8 - civtat10

A L' OMBRA DE LES OLIVERES
De Pan's, ens arriba un voium suggestiu.
Albert Messein, editor de Paul Verlaine,
s'ha honorat amb fer-ne possible l'aparició.
Duu per titol «A I'ombre des oliviers», i per
subtítol «Croquis de rEmpordá>. Es tracta,
dones, d'alguna cosa nostra? Efectivament; diu la portada: «Traduit du Catalan par Luce
Meyer> (escriptora suTssa en llengua france sa). I més amunt, presidint, trobem el nom de l'autor: E. Isern i Dalmau.
Pela temps que sabíem l'interés que la
prosa personal i pairal, poemáticament ex-
quisida, vellutadament aromosa, de l'autor de «Tres rondalles de poble>, havia desvet-
llat en esteres literáries de tora. Pero la
mateixa actitud, avui una mica absent, del
prosista, envers la seva propia obra i la seva continuació esperangadora, ens havien
fet distreure d'aquells averanys. Per aixo
aquest volum de traduccions seves, realitza- da i presentada amb solvencia i afecte, ens ha estat una sorpresa tan grata com ines
perada.
«A l'ombre des oliviers» (aquests arbres
tan representatius de l'Empordá), és un re- cull de peces deis dos primers Ilibres d'Isern i Dalmau. L'encapgala el «Portic» de la «Solada de contes». Segueixen després tres fragments de «Sol deposta>: «La recordanga d'unes tardes>, «Les regines> i «Elegía de febrer>. Clonen l'aplec quatre narracions de
«Solada de Contest»: «El campaner de Serra
d'Empordá», «La Marxanda», «El misteri deis lilas» i «Joana».
Sempre ens dona una sensació coiifortant i dolga veure un autor nostre trasplantat
a un altre idioma. Sentim que no és sola- ment una sanció a un prestigi assenyalat
go que ens afalaga, sino el reconeixement d'un nou títol de mereixements atorgat a
la nostra literatura. Ara, davant d'aquestes versions de l'Isern i Dalmau, i el sentiment vivíssim d'amistatque a l'autor ens Higa, ens
22-
augmenta encara aquesta jola amb un guspi- reig d'infantina il'lusió.
Rellegir, vessades a un altre llenguatge, unes proses conegudes, gairebé sabudes de
cor, és un experiment inefable: esdevé un sedas, un refinament, una delicia, de la sen- sibilitat. Aneu seguint mentalment la trajec- tória de les idees, sentint que els ulls les
copsen en l'idioma de l'aportació, pero que la memoria us les diu en l'idioma propi. 1 les
figures diríeu que cobren, així, un aire de nova coneixenga, talment com si les retro-
béssiu després d'un viatge en el qual ha- guessin canviat exteriorment amb algún toe
perceptible.
No esmentarem l'encert de la tria. Segu-
rament, quan la traductora enllestí o projec- tá la seva feina, les «Rondalles de poblé»
no havien encara cristal"litzat en un volum. 1
per bé que ádhuc de dintre els dos primers Ilibres de l'Isern i Dalmau, hagin restat obli- dats fragments remarcables, la representado deis matisos literaris de l'autor, és, en «A
l'ombre des Oliviers», prou completa i signi ficativa.
A través de la llengua francesa, és possi ble conservar encara aquella llisa melodía de les paraules, que dona a la prosa de l'Isern la
seva peculiar emotivitat, tan finament sen timental. La experiencia viscuda deis seus
paisatges i els seus personatges, lligats ben sovint uns i altres a records entranyables
d'infantesa, reviu en totes aqüestes proses
trasplantades amb aquell mateix aire evo cador, tan líric i tan bell, atenuat per una dolcesa expressiva que oscil'la entre el morat de l'elegia i el rosa de l'idil'li. Les sensacions hi son fetes presents,amb una delicada vague- tat de contorns, com una mena de fons de balada, perb albora amb una justa preci- sió minuciosa de canviants i de matisos, res-
ponent a un bell instint de decorativisme animic de superior qualitat...