Page 10 - civtat10

A can Dalmau també, tingué Hoc VExpo- sició Escolar de Belles Arts: els estudiants amateurs exhibiren llurs obres, aigunes de les quals anunciaven artistes. A! costat de les obres d'art, diem-ne pur, hi havia unes mostres forqa reeixides d'art apiicat, provi- nents de les aules de Vlnstitut de Cultura
per a la dona.
***
Remarquem la valor de pura intuició de I'art de la nova pintora Clotilde Fibla, que
exhibí els seus rapports simfónics en les Ga- leries Laietanes. L'art encisador de Clotilde
Fibla, d'un colorisme sensible dit amb fuga tota desembarazada, pero a l'hora prou dis
creta, és un altre argument a favor de la po- téncia artística de la nostra nissaga.
*4:*
Les arts i els artistes, l'entitat que aco-
bla tants homes de valer, ha fet la seva
anual exposició a les Laietanes. Les expo-
sicions de Les arts son sempre prou interes-
sants, encara que ho podrien ésser molt més
si tots els associats hi concorressin i si la
generalitat deis concurrents enviés al Saló obres més tríades i, sobretot, més esforga-
des. Generalment l'aportació deis associats
és, en relació a la potencia de cadascú, mi-
grada qualitativament. Malgrat tot hi ha,
pero, alguns artistes que son una excepció de la displicéncia. Apuntaré ací alguns noms
de concurrents a la darrera exposició, que
saldaren plenament el compromís amb l'en
titat: Joan Colom, Ricard Canals, Josep de
Togores, Feliu Elias, jaume Mercadé, Ma- rian Pidelaserra, Pau Gargallo, josep Vila-
domat i Dunyach.
Els altres concurrents, tots qualitativa
ment dignes, aportaren obres que no repre-
sentaven cap aveng o cap evolució o, sim-
plement, esforg. No vull, pero, deixar d'es- mentar ací per la quantitat expressiva que
posseTen, cada una a la seva manera, les obres de; Manuel Humbert, Pere Inglada,
Joan Serra, lu Pascual, Francesc Vayreda i Enric Casanovas.
24-
El pintor olotí Vicents Solé-jorba, deixe- ble d'Iu Pascual, ha exhibit a El Camarín una série de teles entre les quals n'hi ha al- gunes que apunten plenament vers la sor presa. Solé-jorba restava massa influTt deis paisatgistes Pascual i Mallol, sobretot del primer, fins a esdevenir un simple i bon obrer que repetía les fórmales apreses en les obres deis seus mestres, malgat que en les
primeres teles d'aquest jove les mostres de la
personalitat s'evidenciessin. A la fi Vicents Solé pretén retrobar-se i ho aconsegueix
gairebé del tot en Cap al tard, tela en la
qual hi ha el retorn a aquella agre densitat de les seves obres d'adolescent.
***
El concurs per a una imatge de Sant
Francesc per ésser erigida a la muntanya de
Montserrat, fou fallat favorablement al con-
cursant josep Viladomat, qui féu una imatge
del Sant en una actitud més decadent que
humil. L'escultor Viladomat, que sap ritmar i
modelar els delicats ñus femenins, ha volgut
fer un Sant emprant la retorica tétrica i in-
continguda deis imatgers espanyols. Quant a técnica Viladomat s'ha equivocat en la ma
nera de tractar les mans, car ho ha fet amb un excessiu verisme que desdiu de Vesíil que ha donat al reste de la figura. Joan Rebull, que ha estat agraciat amb el primer accéssit,
ha portat el concurs un tros de escultura ad mirable go que li ha reconegut tothom. Rebull no sap acabar Ies escuitures amb el revestiment modelador que tan plau a la gent; per aixo, ben segur, el Sant Francesc de Rebull no será amanyagat per la boira de la muntanya de Montserrat; per aixo i, a més a més, perqué com que la imatge fou concebuda amb plena i tivant verticalitat — noble verticalitat que conté l'expressió — la beatería de per ací ha acordat un mentís per a la santedat d'aquesta escultura.
Rafel BENET