Page 21 - civtat10

CLARlCIES DE LLENGUATGE ESTUDIS DE CONJUNT
ESTUDI I
Subjecte, régim directe, terme indirecte § I. — Noms substantius (Continuació)
16. Una observacio encara ans de re sumir en regies práctiques tota la disquisició
passada. Sentint alguns Catalans parlar en castellá un hom pot ensopegar dites com
aquesta: ya hace tiempo que nos conoce mos con él, tradúcelo literal de: ja fa temps
que ens coneíxem amb ell. Aquest és un punt on la sintaxi castellana i catalana se- gueixen camí diferent. Amb verbs com ens coneíxem, que inclouen una acció mutua entre dos agents, que son albora terme di recte d'aquesta, el castellá posa els dos noms o pronoms que els representen o sense pre-
Si desfem la forma recíproca del verb, aleshores el castellá posa un deis termes com a régim precedit de a. El catalá fa igual pero pot ometre la preposició (n. 13).
1. El uno conocía a/ofro.
2. Le perseguía como el gato a la rata.
3. L'un coneixia l'altre.
4. El perseguía com el gat la rata.
17. Expressar un deis agents com a ré
El castellá clássic també ho permet: La posició,comsitotsdosfessindesubjecte, muerte con todo su escuadrón volante vol
o l'un sense preposició i l'altre precedit de a a la manera de régim directe. També usa la
preposició entre i el reflexiu si.
1. Hace tiempo que nos conocemos él y yo. 2. Se odiaban como' perro y gato.
3. Se odiaban como el perro al gato.
4. Nos mirábamos el uno al otro.
5. Ellos se miraban entre si.
El catalá posa també els dos noms o pro noms sense preposició, pero prefereix po- sar-ne un com a subjecte sense, que sovint ve sobreentés, en tant que expressa 1 altre precedit no de a sinó de amb.
1. Ja fa temps que ens coneixem ell i jo 2. Ja fa temps que ens coneixem amb ell. 3. S'avorrien com gat i gas.
4. S'avorrien com el gat amb el gos.
5. Ens mirávem l'un amb l'altre o tots dos. 6. Es miraven ells amb ells.
vieron a su carreta y prosiguieron su viaje. (Cervantes).
*
18. Les regles práctiques poden formu- lar-se així:
Regla 1." — El régim directe d'un verb tranzitiu, si és nom, anirá sempre sense pre
posició: Els homes mal crlats no respecten les mullers; crida ¡a Maria, que vull sortlr;
el perseguía com el gat la rata; jo rentaré la Maria l tu la Joana (')•
(1) En confirmació transcriiirem aquesta cobla popular recollida a Artés:
gim precedit de amb tractant-se de verbs
més, quan és singular preposició, expressat pot anar en plural.
ho fa també el catalá no recíprocs; encara
l'agent que resta sense o sobreentés, el verb
1. Com que m'agradava caminar, passejávem molt amb el mea germá.
2. Amb el sea germá van a missa cada dia (ell s'entén).
Ai mares, que teniu filies. No les deu ais traginers;
Que així com peguen els matxos. També peguen les mullers.
-35