Page 12 - civtat10
P. 12
26-
V
L'AMOR MÉS SERENA
Si aquests records, demá, es feien oblit? I ens aveséssim i'esma, d'una austera
Vida, que no sentís la horror del crit? L'aspiració vaienta i falaguera;
La gracia creadora que infla el pit: 1 aquella humilitat de la primera
Oració, la llunyana i tébia nit
De la nostra infantesa, fugissera.
Qui es féu somni i temor i amor a Déu. I veure que ai present no sentim greu:
I que la pau ens ve de la mateixa
Amor i la dolor, sense la queixa
Que'ns la faria dura. I així el freu
De la vida, se'ns fa lleugé i molt lieu.
VI
LA SUPREMA AMOR
Tu, proferires la paraula vil.
Et decantares de la clara ruta.
Com si haguessis vingut per sempre eixuta; Al teu entorn, tot se't tornava hostil.
Sentía com penava l'intranquil Pensament. Meditava l'absoluta Virtut humillada. Dissoluta,
Xisclá una veu, l'humá veri subtil.
Un dia fou, l'imperi del Maligne. Avui contemplo aquella Pac; benigne. Que fa una Hum daurada de consol.
Qui em dirá la secreta amor del signe Llibertador i ardent de la consigna?... Ara m'inunda el cant d'un raig de Sol!
Ramon TOR
