Page 8 - civtat1

Vos posseiu el secret en el vestir de la més senzilla i mes pura elegancia. Qiiin con trast la bellíssima castedat del vostre abilla- ment amb el groller cocottisme de tantes do nes nostres que en Hoc d'aquest pur encís de la casta i neta beutat, recerquen les atrac- cions equivoques de les modes més perver- ses. 1 és que vós ais bells dictats del vostre gust i de la vostra Intel"ligencia, sabeu unir els exemples apresos en els selectíssims me dís estrangers que heu visitat.
Vull recordar aquí la vostra réplica a certa dona bien qui, envejosa del contrast que ofe rta al costat vostre, a una llotja del Liceu,
pretenia justificar-se i ofendre-us repetint que a tot arreu on havia anat de l'estranger les dones es pintaven rabiosament i es cofa- ven perversament com ella. Vós—era un entre-acte—sense alqar els ulls del minúscul carnet on el vostre llapis reproduía els ritmes d'una bailarina russa, preguntáveu a la dona
bien, amb la més gran naturalitat del món,
quins medís havia visitat. 1 em plau de recor dar també la resposta que donáveu a una al-
tra que a espatlles vostres us titllava inícia- ment de provinciana i davant vostre us demanava hipocritament el secret de la vos tra elegancia:—«Llegeixo Plató>—, li respo- níeu.
❖ >}í :i:
1 el meu goig, amiga, el de tots els qui treballen sota les normes que estimo, és que en gran part vós sou obra nostra; i el meu
goig més gran encara, perqué rarament ens és donat entre nosaltres, és que vós teniu la
gentilesa de reconéixer-ho. Que no basten les grans disposicions, les magnifiques pos-
sibilitats de la raqa: és necessari el guiatge
espiritual, es necessária la cultura. La raqa
nostra, tan sana, tan intelligent, quantes
personalitats no ha vist malaguanyades per la ocular mancanqa d'una cultura expressada
en el propi verb. Quantes personalitats mag
nifiques hem vist i veiem encara Iliurades a totes les espontanei'tats i a les funestes im-
provitzacions I aquest és el goig de tots els qui manegem idees i aquesta és la nostra reponsabilitat enorme: el teñir consciéncia de la puixanqa plasmadora de les idees que
manegem. Pero també, amiga, és per a nos altres un sanitós motiu d'humilitat el pensar
que les més cabdals d'aquestes idees no són
nostres; pertanyen a un comú tresor de la civilització mediterránia i la nostra missió és
només de servir-Ies i expressar-les amb ac cents nous.
Perqué la generació no ha seguit mai les
petjades d'una originalitat extravagant ni mai ha seguit els corrents que feien preferir
a generacions anteriors les més insólites pen- sades a l'honor de seguir, de continuar unes
glorioses tradicions. Hem cercat sempre la nostra originalitat dintre l'atmosfera d'una
cultura, d'una ciéncia, d'una filosofía, que són la sang espiritual de les races nostres. Vós sabeu millor que ningú les nostres aspi- racions i les nostres Iluites. Vós sabeu les reaccions de la nostra generació contra l'anar-
quia, el nihilisme, el desordre, la incultura que envoltaven la nostra primera formació espi
ritual. Vós sabeu que el nostre crit salva dor de Classicisme en tots els ordres, no era
tampoc una pensada d'un, ni de dos, ni de quatre de nosaltres, com molts candorosos imaginaven. Vós sabeu que no es tractava tampoc del mot d'ordre d'un grup literari que vol arribar, ni d'una capelleta. Vós sabeu que el nostre moviment espiritual venia d'Europa i deis grups més selectes d'arreu del món i, ans que tot, s'abrandava en la lluminosa foguera deNietzchequi, malalt detots els romanticis- mes, llenqava al món el seu clam salvador i puixant a honor de totes les excel"léncies de la cultura greco-llatina, la única digna d'ano- menar-se Cultura que s'ha produit al món.
Cap raca més cridada que la nostra a es coltar dignament aquell clam: per ell el
mot classicisme deixava d' ésser un pur
qualificatiu literari, académic, per convertir-se en l'expressió d'una magnifica actitud hu
mana.
Tots els comenqaments són confosos pe
ro, i el mot classicisme no tenia en cadascuna de les nostres boques els mateixos accents,
per més que molts primaris incomprensius
creguessin que es tractava ja d'una petita fórmula completamcnt definida i acceptada
per tots. No en totes les boques sonava el mot classicisme amb excel'léncia igual, ni