Page 6 - civtat1

LA NOSTRA CIUTAT
ia influencia. Sort que tenim sempre davant deis nos- La capital ens posa en comunicació amb tres ulls el Montserrat, la única meravella
Manresa és una ciutat a mig camí de ia
sament, el defecte més greu que Manresa ha capital i del Pirineu. De i'una i l'altre en rep aprés deis pobles del voltant.
el món; el Pirineu amb la terra.
Es una ciutat, la nostra, en perpetua enyo-
ranca: té el mar i la muntanya massa lluny. Només té a la vora el Montserrat.
La influencia de la capital és una cosa
dinámica i trascendent per ais manresans;
la del Pirineu és més aviat comercial que no
pas étnica. Som a mig camí de les altes ca renes pero gairebé no n'albirem ni el pano
rama.
No ens deixa mal, no res menys, la pre
sencia del Montserrat, el cim que se'ns mos- tra darrera les eixides deis nostres estatges o a través deis espais interurbana.
No podem gaudir, dones, ni de la com
pacta multitud de l'urbs populosa, ni conéi- xer tampoc les seves múltiples inquietuds.
De la mateixa manera ens veiem privats de
les vastes perspectives d'un paisatge d'am-
ples horitzons... Només coneixem d'aquest
paisatge muntanyenc que ens circumda, les
figures que ens vénen a veure el dissabte a la tarda o el matí del diumenge.
Manresa és meitat capital, meitat poblé. El millor present que rebem de la capital són els Ilibres, els diaris, les revistes. La cosa pitjor són els vicis, i entre aquests vicis, un sentit de la mundanitat mal aprés i estrafet per nosaltres. La millor ofrena" que ens ve deis pobles són les comandes. Els tenim i ens tenen per bons parroquians. Devegades
aquests clients benignes que vénen a Man resa, ens ensenyen a parlar un catalá més
depurat que no pas el nostre; de vegades, pitjor. Sovint ens deixen la tara d'una des preocupado mal educada. 1 aquest és, preci-
2-
del nostre paisatge!
La proporció de Manresa en relació amb
la capital i la muntanya —només veiem mul- tituds els dies de festa, només ens trobem voltats de turons— cal fer-la extensiva a tots els manresans: no arribem a ésser uns ciutadans ni uns vilatans perfectos, pero en cadascun de nosaltres hi ha les qualitats més remarcables i els defectos més. característics albora, de la civilitat i la rusticitat.
Manresa és, tanmateix, un poblé gran. I
tots nosaltres, habitants ensinistrats d'aquest
poblé, amb ambicions, deliris i rancúnies mal dissimulades total per poder anar ben mudats els dies de festa, poder bastir una casa ben alta al Passeig i dignificar la nostra vellesa.
Quan ens mirem la ciutat de l'altra banda del riu estant, en veure la Seu tan esbandida
damunt l'escampadissa de fabriques i cases,
i la gravetat de la Cova, tan immediata a les
aigües del Cardoner, ens diem entre nosal tres: —Aixó, si no és una gran ciutat ho
sembla; si no arriba a ésser antiquíssima en té tot l'aspecte; si no és essencialment mís
tica almenys és devota...
I els nostres homes d'arxiu, sempre ama-
tents a vetllar pel patrimoni tradicional de la ciutat, ens parlen de gestes gloriosos i de fots exemplars que vinculen molt estretament el nom de Manresa amb el de Catalunya, dues coses que ens fan alqar la testa amb orgull.
Joan BELLESGUARD