Page 9 - civtat1

amb igual puresa. Per ais tins volia dir enca
ra, el pseudo-classicisme de la imitacio freda i servil de les més academitzades formes an
tigües. Altres el miraven a través d'unaneu- tralitat encarcarada de professor i d'erudit.
I no mancava qui comprometía la bella nor ma salvadora, volguent-la fer servir com a disíressa de totes les perversitats i els indi- vidualismes i les anarquies i les fumisteries de les tristes époques deis Wilde i els Bau delaire i els simbolistes i els decadents.
Hi havia, sí, qui es pensava poder con ciliar el classicisme amb aquesta gent i aqües
tes coses. Ja sabeu del classicisme arbitrar!, violador de la natura, perversament equívoc, que volia recollir els més trists heretatges ideologies del segle dinou i gosava unir,
igualar com a exemples, d'una mateixa disci
plina «La introducció a la vida devota» i «Les liaisons dangereuses». I les normes que do-
nava, tanmateix pretenien servir per a donar a un Home l'apariéncia d'un perfecte sant, com per a fer-lo un perfecte lladre o, més justament encara, un perfecte arribista, ja sabeu d'aquella recerca interessada i malaltis- sa de totes les formules d'una moral equívo ca, de doble fil: del fragmatisme de I'Hipo- crita-santificat i la moral del coturn i la moral d'Ulisses.
Calia, dones, una tasca depuradora, un
gran esforp per a mantenir el credit de les idees compromeses. Calia, abans que tot,
anar directament a la font viva de Grecia,
per damunt i tot de Franca, per damunt i tot de Roma. Sempre que una tendencia classi- cista s'ha allunyat del contacte vivent amb la diversitat prodigiosa, amb la vida podero sa, amb la liibertat formidable del geni grec, ha finit per encarcarar-se i academitzar se. El contacte directe i vivent amb Grecia,
lluny de conduir a una imitació servil, ha ajudat sempre totes les cultures particulars a exaltar les originalitats propies, les propies excel'léncies i les propies puixances. Així
passava amb el renaixement Italia, amb el renaixement francés — aquell meraveliós se
gle setze que no sabein encara d'estimar prou
dignament — amb els millors moments de co
mentos del XIX alemany i així ara passara tot seguit entre nosaltres i ens posarem en
camí de donar al món la quarta literatura, la
quarta llengua clássiques. No cal dir-vos que les terceres, després de Grecia i Roma, ens
les dona Franta.
Per virtut d'aquell mot vivent de classi
cisme, la nostra generado esdevenia anti
anárquica per excelMéncia; generado asse-
degada d'ordre, de disciplina, d'alta cultura, de saber en totes les direccions. La genera
do deis laboratoris i les cátedres i els viatges d'estudis a l'estranger i l'Institut i la Univer- sitat Nova. Perqué fóra una niciesa voler empetitir el nostre moviment espiritual i re- duir-lo a uns limits purament literaris: la ge- ració que aplegava al seu entorn i amorosa- ment escoltava i encoratjava i ajudava—sota la Idea sobirana qui presidia la seva sobira- na ment —un Home qui tan jove encara mo ría i fou una de les més grans figures mun- dials de la seva época.
Els resultats de tantes aspiracions i de tants d'esforQos, vos ja els veieu, ja els veieu en la labor científica acomplerta, en la matu- ritat de les obres literáries, en la pintura, en l'arquitectura, en les magnifiques revistes, en les belles edicions deis classics grecs i llatins i Catalans. Tot és obra de tots, tot és obra de l'intercanvi d'idees entre els esperits diversos.
Ja sabeu, oh!, ja sabeu que no tots s'ado- nen d'aixo. Ja sabeu que no se n'adonen ni molts dels qui treballen dintre la unificadora atmosfera espiritual. Ja sabem com encara, per dissort, son molts els qui si els escolteu US voldran fer creure que s'han fet tots sols; com si aixo fos un honor. Com si fos més meritori i més honorific ésser una mena de filis naturals, una mena de bords sense pa- ternitat ni fraternitat espiritual, que l'ésser filis d'una mateixa Idea; que 1' ésser cadascú un centre harmonios, actiu i personal, resso- nador de les més purés aspiracions de tota una generado, de tota una época, de tota una civilització seculars.
:•:**
Resta molt a fer encara, resta molt a fer i molt a corregir en els esperits. Tristes cir- cumstáncies tornen a portar ais esperits I'iso- lament i la indisciplina. Vicis que combatiem
-5