Page 10 - civtat1

retornen: la brutalitat, respontanei'tat i el ro- manticisme proven d'aigar el cap una altra vegada. Tornen la barroeria i la grolleria
d'expressió. Tornen la sensualitat, la senti- mentalitat, el vil eniocionalisme. Tornen les coqueteries envers el prim'itivisme i el popularisme. Fora d' aquí reneixen, — tristes deixalles sentimentals de la Gran
Guerra —, les tendencies més perilloses; el romanticisme troba a Franga mateix apo-
logistes altra vegada. Russia, l'Orient, bufen aires letals d'equívocs misticismes i de su-
perstició. El treballador, l'intePlectual, Kar tista, es troben desposse'íts, entre una egois- ta, nícia, brutal plutocracia i un proletariat llastimosament ambiciós, embrutit, estupitzat per les prediques més parcials i materialistes. Bufen altre cop aires de barbárie; cal Multar
coratjosament, obstinadament, minuciosa- ment, contra la barbárie.
Ara més que mai, dones, ens cal mantenir fermament en els nostres esperits el sentit
d'unitat, de totalitat, de coherencia; ens cal ésser col'laboradors en un renaixement de la
gran cultura europea i de la gran cultura propia. Ens cal mantenir en els sens llocs augusts les
normes eternes que Grecia ens donava. Ens cal
honorarenllurtronincommoviblelalntel'ligén- cia i la Rao. Ens cal posar a la base de totes
les nostres labors particulars una filosofía,
una ciencia, unes humanitats. Pot un poblé
ésser admirablement regit i administrat;
comptar amb totes les perfeccions técniques, amb totes les especialitats científiques; teñir
grans artistes, grans poetes, grans escriptors, i sense el sentit d'una alta cultura, sense
l'esperit de totalitat, sense la base filosófica i humorística, la suma en totes aquelles ex
cellencies ésser aquesta: barbárie.
No vulguem tancar-nos, pero, a la com-
20 de gener de 1926.
prensió de cap obra ni expressió de l'esperit humá. Res d'humá, vingui del país que vin-
gui, no ens siguí cosa aliena; pero tinguem la dignitat de la jerarquía nostra.
Assimilem el millor de tot arreu, tot criti-
cant segons el patró de les nostres normes
sobiranes. La crítica, heu's aquí la més alta
conquesta de la cultura greco-europea; la crí
tica i el dret a la Iliure crítica, que alliberava
les nostres races per sempre més de tantes
esclavituds que pesen encara damunt les ra
ces orientals. La crítica, flor suprema de la
intel'ligencia mediterránia.
Esforcem-nos a saber de criticar, de valo
rar amb justesa, tots abrandats del foc d'amor
per la Beutat, la Veritat i la Bondat. Una crí tica que valúa segons aqüestes amors, no
pot perdre mai el sentit de la seva honor més alta: la sinceritat i la rectitud.
I en la nostra crítica de les coses nostres, de les obres nostres, no oblidem mai aquests
principis. Hi ha una Idea qui ens presideix, una Idea qui a tots ens agermana; no vulgui
la nostra crítica destruir els homes germans
nostres de raga i d'idealitat, sino millorar-los
i ennoblir-los. Cerquem minuciosament, com
el buscador d'or en les aigües i en les sorres,
totes les válues aprofitables, per mínimes
que siguin. Pensem en les qualitats intel'li-
gents de la gent nostra: aspra, sovint rebel,
indisciplinada; insistiu, pero, a parlar-li no-
blement, raonant, raonant sempre; poseu en el vostre raonament una escalfor de flama
pura, una vibració d'amorosa bondat i ja veu- reu si acabará per escoltar-vos i estimar-vos.
No és aquest el secret de venerado que han
assolit entre nosaltres un Maragall, un Prat
de la Riba? Sota l'advocació d'aquests noms
sagrats, comenci, dilecta amiga, la meva tas ca d'un any, qui us va dedicada.
j. PARRAN I MAYORAL