Page 4 - ramon_torra_conferencia

L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
Com poder realitzar aquesta finalitat, o millor dit, perqué aquesta manifestació no es dóna? Veus aquí el tema que penso desenrotllar en el curs d'aquesta conferència i aprofito aquesta avinentesa per fer notar des d'aquí, que ens fem ressó de quant desde un temps ençà, ja en la premsa o fora d'ella es ve dient sobres la necessitat de unificar els esforços particulars de valor cultural, (el poc o el molt que a la ciutat visqui) en un mitjà que li sigui favorable pel seu desenrotllament, i per aixó i perqué nostra entitat no viu altra vida que la purament artística i sent per tant aquesta freiura, es pel que, apart altres raons, (amb l'assentiment del C.D. de l'Orfeó Manresà) m'he decidit a dirigir-vos la paraula, i res m'ha semblat més oportú i de necessitat mes paremtoria que lligar el moment actual de la cultura a Manresa amb l'ex-convent de St. Domingo i la relació d'aquest edifici amb el desenrotllament d'aquesta idea flotant.
Molts han sentit a parlar del convent de Sant Domingo, de l'Estat, de l'Ajuntament, del Conservatori; tots emprò en tenen una idea vaga, una confusió que fa que unes vegades segons la posició de cada u, es culpi a un organisme o altre, de que aquest edifici, teatre inclús, siguent concedit a Manresa amb condició de servir per finalitats de cultura a benefici del comú, ni sigui d'utilitat comú ni respongui a n'aquelles necessitats de cultura, sempre no obstant, se'n parla sens uns preparació acurada que dongui seguretat t continuïtat al seu raonament, i per tant mancat de tota eficàcia.
El temperament de Manresa en els temps actuals, es pot observar que és més amant de la frivolitat, que de les qüestions de valor intelectual o moral, que presuposen sempre una major concentració en nosaltres mateixos, (i no vol dir això que tingui per la ciutat el més lleu deix despectiu, no, parlo d'ella com el fill que més l'estimi i que sàpiga viure els seus neguits i gosar ses alegries,) i per això es comprèn que, afegint a n'aquest ambient frívol un individualisme desenfrenat i insà, les qüestions altament Ciutadanes quedin en complet abandó, sense produir escàndol en els organismes ni commoure la sensibilitat dels ciutadans, salvant honroses excepcions, i un dels efectes d'aquesta negació, es manifesta precisament en la manera com viuen dispersats els elements que senten alguna espiritualitat, resultant poc menys que estèril el seu esforç, i dóna
2 Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925