Page 5 - la_manresa_noucentista_cenacle_i_ciutat

De la mateixa manera que heni vist per al cas de Cenacle,ladeclara- ció de principis de la nova revista resta ben definidaa I'articleeditorial del seu primer número, on s'emfa-
sitza el desig de no ésser «una revis- ta més», tot enarborant, en nom del manresanisme més compromes, «el nostre senzill baluard afavor de les coses que afecten exclusivament I'esperit, les mateixes coses que han trobatfins ara un resso tan pal.lid entre els manresans quan no les han
vistes amb ostensible indifer2ncian.
També hom remarca la intenció de superar el provincianisme en el sentit que Ciutat necesskriament ha- via de tenir «un airefrancament lo- cal sense esdevenir, pero, aquesta cosa grotesca i humiliant que sem- pre representara ací ifora d'ací un periodic assenyaladament localis- tan?
A pesar d'aquests nobles objec- tius, el cert és que el migrat paper cultural de Manresa li impedeix de generar per si sola una publicació (fet que també s'haviadonat a Cena- cle), per la qual cosa Ciutat s'ha d'acolliralescoi.laboracionsdesin- teressades d'elements foranis: Joan Arús, Rafael Benet, Xavier Bengue- rel, Josep Carner, Agustí Esclasans, Josep Farran i Mayoral, Fages de Climent, Guerau de Liost, Tomas Garcés, Josep Gudiol, Camil Geis, Sebastii Gaseh, Ventura Gassol, «Joan Sacs», Josep M. Junoy, Josep M. López-Picó, Josep M. Llovera,
MariaManent, Miquel d'Esplugues, Manuel de Montoliu, Alfons Mase- ras, Lluís Nicolau d'Olwer, Joan Puig i Ferreter, Josep F. Rafols, Josep Roig i Raventós, Tomas Roig i Llop, Octavi Saltor, Josep M. Sucre.
Si bé pretén satisfer unes deter- minades expectatives intel.lectuals, la publicació de la revista oheeix, d'altra banda, a una aventura edito- rial personal deRamon Torra iPujol, veritahle director espiritual i tipo- g~afic,a'~mb el concurs de les més destacades col.laboracions locals i comarcals: Pius Font i Quer, Ignasi Armengou, Fidel Riu, Miquel Blanch, Josep Calveras, Alexandre Soler i March, Vicenc Prat, Josep Guitart, pvre., Felip Graugés, Josep
Manrhsa, Daembre de 1915,
Número sblr. 10 ceiits.
AnyI //
Redace6 i Adrniiiirrrici6: CENTREEXCURSIONISTA // Núiii. 1
Lladó, pvre., Ramon Martí Farreras, Josep M. Planas, Ignasi Puig, Joa- quim Sanet i Arbós, Lluís Soler i Terol, Joan Vilar, etc.
Com a Cenacle, la tria del nom de Ciutat es realitza amb la mateixa cura i intencionalitat, com un evi- dent desig de mostrar a l'exterior com Manresa, acausaprobablement del seu ~caracterracial», té una vocació irrenunciable d'ésser ciutat. En aquest sentit, no pot sobtar-nos el fet que La vocació urbana de Man- resa, de modemitat i de formació cultural, es palesara conslantment al
d'una cultura expressada en elpro- pi verbn, i la deificació de la cultura com «la sang espiritual de les races nostres*. Aquestes glosses entron- quen,defet, en lasabacomunade les teories nacionalistes europees que van apareixent en el penoded'entre-
guenes.
Una altra secció, «La vidaartisti-
can, a cura de Rafael Benet, adopta la forma de crbnica dels fets relle- vants ocorreguts a Barcelona, Terra- sa i d'altres ciutats importants, a més d'erigir-se en tribuna pública on es- catir determinats fets anístics, com ara les vicissituds sofenes pels mu-
REVTSTA CULTURAL
llarg dels vint números i dos anys
d'existenciadelarevista,finsalpunt rald~eTorres-~arcíalsalódeSant
que a I'editorial del marc de 1927, corresponent al número 11, homcreu del tot necessari desterrar xaquesta sotsdenominació de "comarcals" amb que alguns encara ens classifi- quenn,jaqueés benevident que ales ciutats catalanes, properes o allun- yades d e la capital, hi ha escampada «una bona llavor ciutadana, que és, en alguns casos, dignament cosmo- politan.
De totsels seus continguts, desta- quen, a més dels editorials, la secció «Lletres a una amiga catalana», apartat d e crítica literkria central en la llibenat d'elecció tematica i de comentari de J. Farran i Mayoral, que haviaestat professor de I'Escola Industrial i bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.
Deixeble fement de I'esperit de Xenius, els anicles de Farran i Ma- yoral són reblerts d'una concepció radical pel que fa al cguiatge espiri- tual»,l'exaltacióde «la raca nostra, tansana,tanintel.ligenb>q, ue~quan- tes personalitats no han vist mala- guanyades per la ocular mancanga
~ o r ddi e la Generalitat.
Tambécal ressaltar-hi els articles
de Pius Font i Quer sobre botinica; les col.laboracions d e Puig i Ferrater i Víctor Catala en la narrativa, així com les de Bofill i Ferro, Josep M. Junoy, Josep Lleonart, VenturaGas- sol i d'altres respecte a la poesia; I'article de Sebastia Gasch sobre Salvador Dalí; I'única visita que Gaudí realitza a Manresa amb motiu d'una reforma exterior de la Seu, projectada per A. Soler i March; les opinions sobre els murals de J. M. Sen destinats a la catedral de Vic; diversos articles sobre el pintor Joan Llimona, a cura de Josep F. Rafols; la polemica entre Rafael Benet i Jo- sepFarran i Mayoral m a n del'anicle que sobre Le Corbussier escrigué el primer a la revista La Ciutat i la Casa;I'anicleen formad'homenatge
pbstum sobre la semblanca de la personalitat i de I'obra del metge Oleguer Miró i Borras, paárici de la cultura manresana, arran de la seva mon ocorreguda a principis d'abril de 1926.