Page 4 - la_manresa_noucentista_cenacle_i_ciutat

Cenacle, com totes les publicacions d'aleshores, patia.
Realment fou concebuda, mal- grat la modestia dels mitjans em- prats per a la seva materialització, com una publicació del tot especial dins el nostre migrat panorama intel.1ectual:' aixb es palesaria so- bretot en 1adecididacol.laboracióde les primeres firmes bagenques del moment (Josep Esteve, Blai Padró, Joaquim Sarret, Salvador Peramau, Josep Albagés, Narcís Masvidal, Felip Graugés, Agustí Coma, Mi- que1 Poal, etc.) i catalanes (Josep Camer, Jaume Bofill i Mates -Gue- rau de Liost-, Joaquim Folguera, Joan Alcovrr, JoaquimRuyra, Josep M. López-Picó, Clementina Arde- riu, Carles Riba, Carles Soldevila, Josep M. de Sagama, Lluís Bertrand i Pijoan, Joaquim Folch i Torres, Joan Arús, Manuel Brunet, Maria Manent, Antoni Rovira i Virgili, i un jove estudiant de dret que acabava d e desvetllar la seva incipient voca- ció literaria anomenat Josep Pla), aixícomenel to innovadordelaseva presentació, el paper d'estrassa amb que era estampada.
Tanmateix, i'esperit que caracte- ritza la singladurade la revistaresidí en el cos de redacció, format per un grup de joves inquiets, encara pen- dents del servei militar, que a penes arribaven als vint anys i que confor- marien el que podríem anomenar, des d'un punt de vista literari, la generació manresana de 1915 (en ésser aquesta la data de I'aparició de Cenacle):Fidel Riu i Dalmau, Anto- ni Arderiu i Pascual, Francesc Casas i Sala,IgnasiArmengou,etc.Fou, en definitiva,elbressoldejovesescrip- tors bagencs que assoliran la madu-
,resa creativa a finals dels anys vint i en la decada dels trenta.
Aquest petit nuclid'intel.lectuals fou especialment sensible a la se- ducció, si més no ideologica, del Noucentisme, encara que I'escassa incidencia que aquest moviment hi obtinguées limitageneralmenta una simple qüestió de mimetisme. Aixo no obstant, entre els cadells noucen- tistes no pot evitar-se I'assumpció d'unaconsci&nciapretesament trans- formadora del que ha d'ésser, de
cara a la societat, la funció dirigent de la intel.lectualitat en l'obra «civi- lista»arealitzar.Ésevidentquetota aquesta funció innovadora resta es- tretament connectada amb uns estats d'opinió dominants en el catalanis- me conservador de la Lliga (que te- nia a Manresa com a mitja d e comu- nicació el diari El Pla de Bages), presents aleshores en la Mancomu- n i ~ a t . L~a declaració d'intencions
-és adir,«lamissióquevoluntaria- ment ens imposemn- apareix sufi- cientment explicitada en la mateixa presentació del primer número de la revista, que no és altra que I'aadap- tacióde I'obra espiritualqueactual- ment desenrotlla Cafalunya».
Des del moment del seu naixe- ment, Cenacle rebé el suport del grup noucentista barceloní. Joaquim Folch i Torres, en unes paraules de salutació en aquest mateix primer número, aplaudí la nova iniciativa cultural i la militancia enardida deis seus joves propulsors, mentre que Eugeni d'Ors li dedicaun elogienun dels seus «Glosarisa apareguts a La Veude Catalunya. Al marge de tota consideració idealista, el cert és que a les pagines de Cenacle té lloc el planteig del programa orsia (civilis- me i imperialisme), encara que amb un contingut més modest. En la Iínia de la revalorització abrandada del paperdirigentdel'intel.lectual, me-. surat primhriament en la seva capa- citat d'incidencia sobre el pols so- cial, lanostrarevistas'apuntar~acti- vament en campanyes ciutadanes de major o menor ressb social.
En aquest marc, Cenacle també fara seva, al costat de I'intent de creaciód'una AssociaciódelaPrem- sa local (una de les primeres que es fundaren a I'estat), la reivindicació de la necessitat de disposar d'una biblioteca pública per a Manre- sa -aspira& que sera recollida deu anys després per la seva succedania Ciutat- en la Iínia programatica de realitzaciódcles infraestmcturescul- tural~de la Manc~munitat.~
Donada aquesta confluencia de proposta cultural i d'actuació políti- ca, altres projectes hi foren assumits, almenys en un pla ideal, com ara I'esbós de creació d'una «escola
nacional»,superadora de les contra- diccions socials, com a «camí únic perfer catalansconscients»;nohi ha dubte que una actitud com aques- ta, orientada als ~ i d e a l sde perfec- cionament i de ciutadania*, exercí una forta atracció sobre la intel.lec- tualitat local i troba, alhora. un ressb paral.lel en els intents promotors de la renovació pedagbgica de Narcís Masvidal i Puig, professor i director de 1'Escola d'Arts i d'oficis, i, so- bretot, del mestre Josep Albagés i V e n t ~ r ae,l~qual utilitza també les pagines de Cenacle com a trona per al'exposició de la sevacroada peda- gbgica, un objectiu important de la qual consistí a conscienciarels man- resans de la necessitat de congriar esforqos de cara a la creació del
«Grup Escolar».'
Finalment, la influenciadel nucli
de Cenacle permetria d'explicar la coetania i breu aparició d'una altra novella revista cultural, la seva ger- rnanasuriencaFar(1917-1918),sub- titulada «Periodic Cultural».
La revista Ciutat, amb el subtítol xldeari d'art i de cultura», editada perla impremta de Sant Josep, tracta d'omplir el buit cultural deixat nou anys enrere per Cenacle. La nova publicació és, doncs, una revista tar- dana-el primer número correspon al febrer de 1926,que pertany ja a la segona epoca del Noucentisme,Bun cop dissolta la Mancomunitat d e Catalunya i encetada la dictadura de PrimodeRivera. En lasevaconstitu- ció trobem el rnateix grup redactor de lletraferits i d'intel.lectuals -en- capcalats una vegada més pel caris- mitic Fidel Riu i Dalmau i el seu «alter egon Ignasi Armengou- que havia protagonitzat I'aventura de Cenacle.
Aparentment, Ciutatbrindava,en comparació amb I'anterior publica- ció, una millora qualitativa de la seva presentació material +legan1 paper«couché»,relligat, gravats, im- pressió, nítides reproduccions foto- gdfiques- i a les seves pagines tenia cabuda una notoria diversitat d e te- mes, que anaven des del camp de la ciencia al de l'art i de les lletres, predominant-hi, perb, la tematica Ii- teraria.