Page 3 - la_manresa_noucentista_cenacle_i_ciutat

DOSSIER
LA MANRESA NOUCENTISTA: CENACLE (1915-1917) 1 CIUTAT (1926-1928)
La projecció del Noucentisme foro de Barcelona tingué un viu resso a les ciutats catalanes més dinamiques. Com a tot arreu, el missatge noucentista es difondra per actius elements de les professions liberals i de la burgesia mitjana identificats amb les expectatives de modernització que contribueix a desvetllar el catalanisme polític del moment. A Manresa, la particular recepció del nou ideari -centrada sobretot en dues publicacions, Cenacle (1915-
1917 )i Ciutat (1926-1928)- tingué inicialment la virtut, mal que sembli una contradicció, de reflectir la inevitable consciencia de la «comarcalitat» i el desig de superar I'estret localisme.
0
Josep Albert Planes i Ball
CIVTAT IDEAR1 D'ART 1 CULTURA
De vegades no és facil trobar un eix venebrador que, fins i tot des d'un puntdevistaformalmenttebric, comprengui i passi a explicar amb cena perspectiva globalitzadora les diverses influencies dels moviments culturals en determinats Ambits lo- cals.
Manresa sembla participar a I'entrada del segle XX de les noves inquietuds polítiques, socials i cul- t u r a l ~que afectaven el Principat. Nogensmenys, encaraque hom dóna com un fet natural bastant assumit la receptivitat per pari de la societat de nous idearis o valors en consonancia amb les transformacions experimen- tades o les expectatives creades, no deixa d'ésser cert que respecte a I'estudi dels mitjans de generació i d e transmissió cultural ens trobem amb un desert tematic.
Conscients de les nosues limita- cions, el nostre modest intent se ce- nyira a prendre com a punts de re- fer8ncia per a la comprensió del fe-
nomen noucentista manresa les dues publicacionsmésemblematiquesque aquel1 produí: Cenacle i Ciutat.'
Cenacle, la primera gran revista cultural del segle XX de la nostra ~iutatf,é~ulasevaaparicióelmesde desembre de 1915, fita que significa la definitiva implantació i concreció del projecte noucentista en el món cultural manresa, mentre que el dar- rer número es publica el novembre- desembre de 1917(en total sortiren a la llum uns dinou números). La nova revista, impresa a l a impremtad'An- toni Esparbé (del carrer de Santa Llúcia), tenia una periodicitat men- sual, tractava sobre tematica exclu- sivamentcultural, ambseccions fixes decríticaliter&ria i inciusióde textos inedits de prosa i poesia. En un mo- ment que P. Fabra completava les normes del seuDiccionari Ortogrdjic (1917) i e s trobavaapuntdepublicar la Gramatica Catalana (1 9181, hom pot veure encara les irregularitats i vacil.lacions lexicografiques que