Page 9 - civtat6

— Anem, digué decidida.
En anar a travessar la caigada, Baiot da tura un taxi:
— Puja — indica a Catarina.
Ella, astorada, dubtá un moment. El xo- fer se la guaitá amb picardia, i Catarina, per
esquivar aquella mirada, es ficá a dintre as- sajant la major naturalitat. L'auto, rapid, se
guí Rambles amunt.
— Pero, on anem? — pregunta ella amb
una mirada esfereida, d'ocelleta cacada.
— He pensat — digué ell — que valdria
més anar a Montjuic. — A Montjuic?
— Qué hi fa! Hi ha més roses, és més bell i més gran.
Aquell canvi, a Catarina no ii sembla pas bé. Pero, en realitat, no trobá cap argument
per oposar-hi. Resta una mica inquieta al costat de Caries, esquivant el seu contacte,
esquivant-li fins i tot la mirada. Ell s'estigué immobil, silencios, amb una respectuosa na turalitat. Poc a poc Catarina torné a recobrar la confianza. Fet i fet, alio no tenia res de
particular. Els seus pares veien amb bons ulls aquelles relacions. Anaven a passeig amb
ells, i segurament no ignoraven que Baiot
l'acompanyava sempre que ella se n'anava sola.
Mentre feia aqüestes reflexions, el seu
eos es desencongia. Semblava esponjar-se.
Aviat la seva cintura es gronxá, amb la seva
habitual lassitud. Les seves carnes s'encreua-
ren. Al cap d'una estona, la seva testa flai-
rosa es decantava sobre el braq de Baiot. Ell
somrigué amanyagant-li una de les mans. I no es digueren una sola paraula. Bressolats
mansament per l'auto, una dolQor infinida se'ls fonia al cor, esborrant tot altre desig
que no fos el de fer eterns aquells moments. Baixaren ais voltants del jardf de Mane- lic. Els ullassos de Catarina tornaren a esfe-
reir-se. Mirava entorn d'ella rezelosament.
Passaren pel davant d'una altra parella d'enamorats que ni els veieren, absorts en ells mateixos. Passaren pel costat d'una pa rella d'anglesos — ella amb posatd'home, i ell amb cara d'infant — que ni alqaren el cap,
capficats com estaven en enfocar amb la Kodak l'estétua abarrocada de Manelic. Pe
ro, en canvi, dues senyores—dos rostres de cera entre les profuses vestimentes de dol
éis esguardaren fixament, clavant els imper-
tinents sobre Catarina. Ella s'enrojolá tota: — Anem-nos-en, anem-nos-en d'aquí —
sospirá.
Troncaren cap a una altra banda, i s'enfi-
laren muntanya amunt, com cercant, incons-
cients, la soletat i el silenci deis cims. Ella es recolzava amb tan dolq defalliment al
brag de Caries, que ell en percebia el batre rítmic i acelerat del cor.
Arribaren, sense adonar-se'n, dalt d'un turó on s'algaven uns pins alterosos, d'un verd daurat i fose de paisatge nordic. Amb- dós, una mica sobtats, restaren uns moments mirant el panorama.
Ais seus peus s'estenien els jardins de
l'exposició: foscors avellutades d'unes fron des espesses; gracílitat d'unes eures jove-
nívolesde maragdins vesllums; magnificéncia d'unes roses que taquen de sang la molsa dauradenca d'uns xiprers. I més al fons, les núes vidrieros de la urbs immensa, que re flection, llampeguejant, les sagetes del sol.
Esguardant la banda contraria, veien una Henea d'una mar d'un blau i d'un argent tan
divináis, que feia, per forga, pensar en els mites plens de grácia de la Grecia deis déus.
Podien imaginar els tritons amb les galtes
inflades, bufant els corns marins i empaitant, a l'entorn del carro de Neptú, les naiades d'ulls de maragda, d'espatlles de nacre i de cabelleres d'algues, ornades de corals i d'es- trelles de mar.
Domenec GUANSÉ
- 113