Page 18 - civtat6

PRO I CONTRA JOSEF-MARIA SERT
Han arribat ja a Vich Ies pintures que, amb desti a la catedral d'aquelia ciutat, ha compost el
pintor Sert, segons la comanda que ell rebé del bisbe Torras.. L'exornació al'ludida ha estat pri-
merament exposada a Pan's, i amb tal motiu s'han
publicat diferents opinions sobre el seu valor ar tistic. Els uns 11 han ponderat d'una manera ex
traordinaria el merit, els altres han cregut veure-hi una manca de serios contingut, i la premsa cata lana ha trames, amb molt bona intenció, les opi nions favorables.
Els curiosos de l'actualitat artística i amants de l'art de Catalunya, ja hauran tingut avinentesa de conéixer el decorat que'l senyor Sert destina a la catedral de Vich, per les reproduccions que de tres deis grans motius publica la «Gaseta de les Arts» del 15 d'agost, per l'estudi en alt grau do-
cumentat del senyor Joaquim Folch i Torres, o bé
per l'escrit del Sr. Josep Carbonell, a «L'Amicde Ies Arts» del mes darrer, i el precios treball de Paul Claudel, que al mateix escrit figura, traduit
amb emoció. Si aquests Catalans frisosos de l'ac tualitat artística creuen en l'apologia que d' En Sert i de son obra ha escrit el senyor André De= zarrois (conservador adjunt del Museu de Luxem
burg, encarregat de la secció d' Escoles estrange- res i del Jeu de Paume) ('), sentirán indignado
en llegir un cronista que a L'Amour de VArt es
confessa, com d'un gran pecat artistic, d'haver
tingut de consentir, ben a desgrat, la publicado d'un article ponderatiu d'En Sert, en dies que
aquell cronista era regent dels redactors de la re vista esmentada últimament. Nosaltres hem for
mat sobre aque.st punt una opinió concreta, que no creiem teñir de canviar per la directa visió de les pintures que han servit per a engrandir el glo- riós record del bisbe Torras, el qual, amb un pro-
pósit noble, va posar fil a l'agulla del pintor se
nyor Sert, per tal que aquest desenrotllés, sense través de temps i disposant d'espais immensos,
tot un somni apologetic cristiá. Nosaltres que no demanem ni ais bisbes ni ais politics acuTtats d'un ordre estétic massa particularista, no veiem en aquest cas, d'un contrallum bellíssim, sinó un mo-
(1) Apologia publicada a la Reviie de VArt Ancienet Mo derna, reprodui'da en part a «L' Aniic de les Arts-, de Sitges, pel senyor Carbonell.
120 —
tiu encara d'admiració fervent envers aquell gran
home coneixedor del Complexe teologic. Ell que
era tot humilitat i tot senzillesa, no desconeixia,
pero, com la grandiositat dogmática o histórica de la Santa Església pot inspirar els bons artistes.
És un record ben colpidor i d'un contrast magnífic amb les pintures que En Sert ara ha enllestit,
aquest que del bisbe Torras va contar-nos el for midable Gaudí: Era l'acte d'apertura d'una d'aque- lles exposicions internacionals artístiques que es celebraven cada dos anys a Barcelona. Pujaven el sacerdot i l'arquitecte els graons del Palau de Belles Arts i En Gaudí va descobrir en el clergue una ganyota de sofrir. El clergue no va amagar-li, donant-se'n compte, la causa del seu gest: era el
cilici, més dur per a anar a un Hoc de fru'ídó, puix que la natura humana tenia de tornar a 1' equilibri d'aqueixa vall de llágrimes. «No ens tenim d'en grescar en la fru'ició desballestadament», digué el bisbe a l'arquitecte; «quan sentim la delectanqa estética, quelcom ens té de recordar l'averany de dolors on ens porta la Caiguda. Tot goig, adhuc d' esperit, deu comportar el contrarrest d' una tor tura».
Quin contrarrest essencial, quina tortura sana, quina compensado palpablement intensa i doloro sa sabríem nosaltres veure en l'estética d'En Sert, ni en les pintures que En Sert ha realitzat amb destí a la Seu de Vich? Les coloracions són certa- ment sostingudes i abrandades segons diuen les
crbniques; l'or hi és, podríem afegir nosaltres amb
frase, de tan vulgar, adequadíssima; l'or hi és a carretades. Recordem els fragments que En Sert
va presentar (segons un primitiu projecte) d'aques- tes discutides pintures. Un pa d'or i carbó omplia la Sala Parés, on s'exposaven; nosaltres erem gai- rebé uns infants, pero no podem pas oblidar la sensació de cosa buida que ens causaren. Qa se degonfle, conten que va dir Forain mirant l'obra d'En Sert C) Nosaltres, en cas de prendre partit davant d'aquests dos celebrats artistes, tindríem de votar forqosament per Fautor de les escenes nervioses suggerides per la guerra gran; i si cre- guessim que En Sert en les composicions hagués
(2) Aquesta frase s'atrlbueix també a Degas; pel nostre
objecte és completament igual que sigui de I' un o de I' altre pintor.