Page 17 - civtat6

iioucents; b) Cezaniiiaiis, fauves, ultra rea- iistes i decoradors, i c) Paisatgistes ter-
rassencs.
El grup A era integrat amb obres de
Francesc Torres i Armengol, Ramon Marti 1
Alsina, Benet Mercadé, Rigolt, Fortuny, Torres Cassana, Modest Urgell 1 Joaquim
Vayreda. Aqüestes ocupaven el pany de
paret central. En els altres murs hi havia teles de Fere Viver, Joan Llimona, Nonell,
Rusiñol, Mir, Galwey, Francesc Gimeno, Colom, Feliu Elias, Ignasi Mallol, Dome- nec Carles, Marian Llavanera, J. Mombrú,
J. Serra, Duran i Camps i A. de Cabanyes. En aquesta sala hi havia també plagades es-
cultures de: Josep Armengol, Josep Llimona,
Casanovas, Dunyach, Manolo Hugué, J. Re- bull i Josep Viladomat.
El grup B contenia obres de: joaquim Torres-Garcia, Togores, Miró, Barradas, Dali, Picasso, Gausachs, joaquim Sunyer, Humbert, Nogués, Marqués-Puig, Obiols,
jaume Mercadé, josep Mompou, jacint Oli vé, Enric C. Ricart, Jaume Guárdia, j. Pe-
rrin i Mossén josep Garriga.
I el grup C 0 terrassenc contemporani,
paisatges de: joaquim Vancells, Tomás Vi ver, A Badrinas, Soler i Diffent. M. A. Es pinal, Joan Duch, Pujadas, Trullas, Abelló i del que signa. Ad una escultura de César Cabanas.
Els organitzadors d'aquesta manifestado d'art catalá, entre els quals no hi ha cap
pintor, pero que son homes d'esperit, tot seguit pensaren en un cicle de conferen cies a I'entorn de l'Exposició. Hagueren de desistir donada la inoportunitat de l'época. De totes maneres hi ha a Terrassa un nucli
prou important de ciutadans que no necessi- ten que els esquilin en materia d' art. Terras
sa no és les Batueques — és a tres quarts de la Plaga de Catalunya — i son burgesos i de-
pendentets del comerg de Terrassa els que
donen un bon contingent de visitants a les
galeries barcelonines d'art, i entre els com pradors de pintura i escultura deis primers es pases Catalans podem posar-hi mants noms terrassencs, alguns deis quals poden qualifi- car-se de veritables col leccionistes. Volem esmentar entre els vivents a Francesc Sal- vans, Joan Duran i Bonaventura Fornells. No son solament els pintors locals els que tenen habitual mercat a la nieva ciutat na- diua, sino pintors com Joan Llimona, Gal wey, Rusiñol, Colom, Gimeno, Torres-Gar cia, etc., i escultors com josep Llimona, Borrell i Nicolau, Rebull, etc.
ja sé que no está bé enorgullir-se del
poc bo que té Terrassa, pero relativament és Barcelona la que pot envejar encara la
meva ciutat. Es a Catalunya en general que no hi ha gairebé un pam de net en aquesta
materia, i Barcelona cap i casal no té, rela tivament a la seva importáncia, ni gaires col leccionistes, ni gaires apassionats de les coses d'art. No s'hi val, dones, a tractar-nos de gent de fora.
Si els cenacles barcelonins poden fer la
viu-viu, cal considerar igual dret ais cenacles de Sabadell, Manresa, Sitges, Vilanova, Vi-
lafranca, Olot, Lleida, Girona i Terrassa,
per esmentar els més coneguts. I encara que hom hagi abandonat la seva ciutat o vila
per a submergir-se dintre de l'Ateneu Barce- loní, no s'ha d'oblidar que fora del magnífic dos del carrer de la Canuda, hi ha esperits delicats i intel'ligents i amb més desigs de
comprendre que els que senten massa l'urc d'ésser barcelonins.
Aixo és el que diria al meu amic i com-
patrici el pintor Espinal, que és deis que creuen un crim inquietar la gent que no vis-
qui dintre el terme municipal barceloní. Que és deis que creuen un impossible metafísic
i per tant una catástrofe en tots els ordres, el voler enriquir l'ambient forá de les parets de la seva torre de vori.
Rafael BENET
- 119