Page 5 - civtat5
P. 5

CIVTAT IDEARI D'ART I CULTURA
Any I Manresa, Juny de 1926 N.° 5
na de les missions mes nobles i mes delicadament responsables es la dels
critics, I' opinio dels quals deuria exercir sempre una influencia decissiva da- —^ munt els qui esniercen llurs uocaclons en activltats artistiques o cultu
ráis. La bona critica — I'única veritable — acompleix una tasca pedagógica i eficlent. Contra qo que alguns suposen, la mlssió del critic és més complicada del que sembla. No és, certament, cap cosa fácil analitzar una obra i esmentar-ne els defectes
0 les qualitats que pugui tenir, els encerts o les defeccions que el seu autor hagi experi- mentat en crear-la. És, en canoi, una tasca molt plañera i a I'abast de totes les Intel li-
gencles, elogiar o blasmar sistemáticament tot qo que eis altres facin, sense dir-hl res en concret.
A tot arrea la critica és practicada per gent responsable, tant per la seva cultura com per la seva capacitat analítica; car hi pot haver critics molt cuites pero mancats d'intuició analítica: aptes per a escriure, perb inhabits per a jut jar. Criticar vol dirraonar,
puntualitzar gradualment alio que hom comenta: sospesar-ho.
No fa pas gaire que a Catalunya tenini critics percatats de Ilur responsabilitat
social: fins ara ens costava molt poc d'aixecar pedestals a homes que I'endema havien d'ésser oblidats indefectiblement. Per altra part, es prodigaven amb una excessiva facili- tat els epitets d'il lustre, eminent i adhuc immortal, sense pensar que aquests adjectius havien de resultar fatals als mateixos que els reblen. Alguns dels nostres prestigls estan encara pendents d'una revistó definitiva.
És cert que la nostra critica comptava ja amb el precedent d'un Ixart, dun Mild,
dun Balari i daltres homes del Renaixement els quals realitzaren, en aquest sentit, una
tasca admirable. Perb abundaven amb escreix aquells que quan felen critica tenien
sempre present dins Ilur imaginacib I'amlc o I'adversari, el simpatic o íantipátic: empra- ven la critica corn arma ofensiva b defensiva, segons conoingués a llurs interessos o am-
bicions veVle'idoses. Feien alhora de critics i de productors, sense cap mena d'escrúpols. 1 tot aixb sempre, naturalment, amb els prejudicis, amb la manca dindependencia que
pressuposa I'exercir de productor i de valoritzador, quan un hom no posseeix les dues condicions d'una manera preclara i digna.
Sortosament, a la nostra terra la critica es troba avui a mans de gent hábil i ben dotada per a tan difícil mlssió, i els niillors critics nostres poden crear també llurs con-
cepcions originals I comentar alhora les produccions dels altres amb un assenyanient i una moralltat sense mácula: mal no els cal davallar de nivell, ni quan critiquen ni quan
creen.


































































































   3   4   5   6   7