Page 18 - civtat5

gamins sees 1 caragolats per les centuries,
digueren inés que'is homes. Se'n llegiren uns quants. En Gaudi escoitava coiicirós.
Hauríeu dit que aquel! home, esqualid i de testa blanca, amb el magic conjur de la seva paraula, d'un moment a I'altrefaria sor- gir de sota terra i'espectre medieval, embol- callat de fumeroles fosforescents.
Cal fer avinent una nota ben significativa
que posa de relleu, a Manresa, les preferén- cies artístiques del genial arquitecte. En tra-
vessar el temple, creient afalagar-lo, vaig mostrar-li el grandiós políptic que En Pere Serra pinta per a la capella del gremi de pellaires, que és una de les més importants pintares dels nostres trescentistes (fig 2). En Hoc d'impressionar-lo, amb sorpresa de tothom, passá de llarg sense fixar-s' hi ni fer el més petit comentari. En canvi, algunes passes més enllá va aturar-se de sobte, elec- tritzat d'entusiasme, davant d'un altar barroc, del que mal ningú no n' havia fet esment (fig. 3). En el centre es destaca, a tamany major que el natural, la figura de l'Angel Cus- todi, abiliat garbosament amb inflados vesti- mentes que 11 deixen la cuixa al descobert. Branda l'espasa enlaire contra un enemic invisible. Talment, es podría creure que amb les seves escomeses havia malparat Paitar, torcant i rompent els frisos i les coronises; i, que per fugir del temperi, els angelets s'ha- vien enfiiat a la part més alta, on, serena- ment, Sant Tomás, aixoplugat per un tem plet gentil, aguanta amb la má esquerra tot el pes de l'església. Com en una mar revolta, sorgeixen onades escumoses que s'estrellen contra les carteles ventrudos, els escuts re- cargolats i les bases de les columiies: els sants laterals, Santa Caterina i Sant Benet, s'apoien en sengles petxines,
És que En Gaudi sentía la pruVja de les formes curves i l'empleu de les tres dimen sions: amb dificultat, en composar, la se va fantasia s'aturava en una facana, una
98-
porta o una reixa planes i rectangulars. Si no hagués estat arquitecte, dintre de les arts plástiques, hauria triat abans l'escul- tura que la pintura. Si l'atzar I'hagués dut a
l'exercici de la medicina, hauria estat opera dor. I, dedicat a les ciéncies naturals, l'admi- raríem com a geoleg especialitzat en els es- tudis deis gratis cataclismes orogenies o en la espeleología.
Del viatge a Manresa, de la impressió directa del problema a resoldre, en resultaren les normes a qué devia, definitivament, obeir el projecte de la reforma exterior de I' esglé- sia de la Seu.
En primer Hoc, no devia limitar-se a la
faqana. Les voltes del nostre temple están mancades de la protecció d'una teulada o d'un
terrat independents: les teules s'assenten de dret sobre d'aquelles, sense deixar l'espai intermediari de la golfa. Aixo, que fou un mal cóstum en moltes esglésies medievals ca talanes, la catedral de Barcelona inclusiu, albora que és un defecte que merma la con servado de l'edifid exposant-lo a humitats i
glaqades inevitables, H lleva la noblesa queen resulta en veure 1'exterior de les naus coro-
nat per les sengles vessants de la teulada. No's coiuprén un edifici de certa importancia sense una doble coberta deixant un espai ventilat i registrable. Aquesta reforma és, per tant, a l'església de Manresa, d'una ma jor urgencia que el mateix frontis.
El campanar demanava, també, un aca-
bament que aixoplugués les campanes del
rel'lotge que estaven al descobert, i que fos més en consonancia amb l'istil del temple
que no pas el remat abarrocat que suportava. Per co que pertany a la facana es conser-
varien en esséncia, per respecte a la tradició i a les coses constituídes, els mateixos eos- sos que ja la integra ven: els porxos de tres voltes en el centre, la capella del Baptisteri a la dreta i la del Santissim Sagrament a
l'esquerra. Pero, tot, responent a l'istil i a la