Page 11 - civtat3

APLICACIONS TERAPÉUTIQUES DEL RADI
Ben conegut és de tots I'increment que ha assolit aquests últims anys el radi en me
dicina, degut als optims resultáis amb ell ob-
tinguts.
Al principi aqüestes aplicacions de les
substancies rádiques es practicaren exclusi-
vament sobre la pell i les lesions externes;
pero, com que els exits foren innegables, es
pensá immediatament en la utilització del radi com agent terapéutic també en les ma-
lalties anomenades internes. D'aqueixes con- sideracions neix espontánia la divisió de la
radiumterapéutia en interna i externa. Actual- ment va substituint-se la paraula radiumtera
péutia per la més propia de curietarapéutia per a designar els métodes de curació mit- janqant l'ús de substancies radioactives; puix que evidentment resulta impropia la paraula radiumterapéutia, donat que no solament el
se. Els radioelements que millors resultáis donen son: l'emanació de radi, el tori X, el
radi, el mesotori i l'actini.
A quatre es redueixen les formes d'intro-
ducció deis radioelements en l'organisme, és a dir: per inhalado, per ingestió, per injec- cions i per banys.
a) Métode d'inhalacions. — El sistema de curació per inhalacions es porta a cap en r emanatori, que consisteix en una petita
cambra, susceptible d'ésser tancada herméti- cament. Dins d'ella s'instal'la un diposit
d'aigua amb la substancia radioactiva disolta, i per son interior es fa atravessar un corrent
d' oxígen, graduat segons la quantitat que
d'aquest gas consumeix el malalt. L'esmen- tat corrent gaseós deslliura 1' emanado de
radi difundint-la per tot Taire de T emanatori i fent que aquest quedi carregat d'aquest eos radi, sino també altres cosos radioactius radioactiu: Tanhídrid carbonic exhalat per la
s'utilitzen en aquests tractaments.
I. - Us intern del radi
Comenqant per la curietarápia interna, ■cal remarcar que es troba un xic més atras- sada que no pas la curietarápia externa, adés perqué comenta a practicar-se més tard, adés també per certes dificultáis intrínseques que el métode comporta i que solament es
lograran véncer a torga de pacients investi-
gacions. Les principals enfermetats en qué
s'aplica l'ús intern del radi son: l'artritis, la
gota, el reuma i certes anémies. Totes les temtatives d'aplicar el radi a la cura d'enfer-
metats infeccioses, com febres, tifus, tisis,
■etc., han donat fins ara resultat negatiu.
En la terapéutica interna es procura em
plear substáncies radioactives de vida mitja curta, per tal que llur acció sobre 1' orga- nisme no s'allargui durant tota la vida del
pacient, que en molts casos podria ressentir-
respirado del pacient s'absorbeix en calg viva mitjantgant un dispositiu adequat, a Tensems que la quantitat d'oxígen es va renovant. La major part de T emanació de radi és absorvi- da continuament, i d'aquest modo la sang del malalt s'enriqueix de substancia rádica.
També hi ha a la natura veritables ema-
natoris, o sigui, paratges on Taire es troba notablement carregat d'emanació de radi.
Aquests llocs reconeguts com molt sanito-
sos, sense comprendre a voltes la causa d'ai-
xo, deuen sens dubte, sa especial salubritat
a la sortida d'emanació de radi per les es-
querdes del terreny, i que prompte es difun- deix per Tatmosfera del voltant.
b) Métode d' inj'eccions. — El sistema de curació per inj'eccions gasta una técnica
semblaiit a la comunment seguida en el trac- tament general d' injeccions tan generalitzat avui dia per tots els metges. Les injeccions més en ús tractant-se deis radioelements, són les intravenoses, iiitramusculars i subcu-
tánies; mentre que els productes d'introduc- -49