Page 9 - civtat3

SEGONA CONVERSA AMB EI doctor no havia encara acabat de
DOCTOR JULIOL
prendre el seu café quan entra En Joan Pru nella, amb la mirada radiant i una
sota el braq.
— Seieu, amic Prunella. Veig que avui
porteu papers.
— Son els meus versos.
— Sou poeta?
— Faig versos. No us agraden, doctor,
els versos?
— Extraordináriament. Pero vos sou tan
jove!..
— Voleu dir que .. —murmura En Prune
lla amb enuig, sentint-se acusat de la seva ac-
tivitat versificadora com si fos una malifeta. — Oh! no us hi amoTneu — féu el doctor
somrient amb una punta de sarcasme—. Tots ho hem fet. Vos sou un home Intel'ligent.
Ja us passará. Teniu, fumeu — li diu allar-
gant-li una capsa de cigars. — Grades, no fumo.
— No esteu pas malalt del pit.
— No.
— Aixi un dia o altre us heu de decidir a
fumar. Altrament, un jove poeta que no fumi ni begui i el maregi el viatjar en ferro-carril no pot ésser mal un bon poeta. Per teñir bones idees el millor és que no us fad mal res. Cal teñir necessitats per a poder-Ies sa- tisfer. Un abstemi o un famolenc, l'home que no té desitjos o el que els té mal satisfets és
sempre un home perillos. La pau del món tant depén deis uns com dels altres.
El poeta Prunella, que s'havia sentit colpit sense pietat per aquelles opinions, reaccio- nava de mica en mica, ja veia que no podría
llegir els seus versos admirables, potser im mortals. Pero qué hi feia, si en canvi podia
escoltar el verb incissiu i nirviós del doctor
— No podeu oblidar que tot el viure de la bohémia literaria va contra el vostre ar
gument.
— No ho cregueu. Heu's aquí un poeta
miserable: Verlaine. Va passar la vida a la
presó, a la taverna i a l'hospital. No obstant per a fer alguna cosa de bo li calia estar ben begut. Quan tenia un vas d'absenta al da-
vant posava els ulls en blanc, vela les es trelles i cantava plorant com una mandoli
na... Un segle abans, no ho dubteu, s'hauria assegut a la taula del Rei.
—Ja US haureu fixat, doctor, que amb els vostres exemples s'arriba fácilment a con clusions immorals.
— Immorals no. En els artistes la moral
no compta quasi mai. És lamentable, si us
sembla, pero és així.
— És una opinio personal.
—Jo cree que és objectiva. Únicament ho vuli constatar com un fet; pero ja veig
que no us en sabeu avenir. La nostra crítica
literária, sobretot la madura, tampoc se'n
sap avenir. El seu punt de vista moral la
porta a extrems curiosos: com el de consi
derar, per exemple, si Fautor d'una obra
literária és una bona o mala persona. Els
costums, les relacions particulars i l'escola
política o literária d' un autor sempre predis-
posa en un sentit o altre l'opinió de la critica. — Heu d'admetre, doctor, que el valor
literari també pesa.
— Evidentment. I si el valor literari d'una
obra es prou considerable s'imposa ádhuc con tra la voluntat i el gust dels critics. Amb aixó
ja comprendreu que no sóc deis que creuen en l'existéncia de genis ignorats. El que vuli
dir és que l'escriptor de vida regular i amb remarcables condicions d'home de seny té un gran avantatge damunt deis altres es- criptors, diguem-ne, independents. El nostre petit món literari está pie de minyons que han aprofitat aquest avantatge i han cultivat amb profit l'hortet de la seva mediocritat.
— Així creieu que la crítica és massa be névola.
—47
Aquell barboteig cáustic l'atreia perqué li do- nava una crémor deliciosa a la pell.
— Voleu dir, doctor, que la millor literatu
ra es la que fan els homes ben menjats i ben
beguts?
— Quin dubte hi ha. O si no pregunteu-
ho ais francesas.