Page 78 - civtat20

paró un artillero con un violento; se puso á huir con precipitación, y desorden> (').
Diu un monjo de Montserrat: «Entrado el dia 14 subieron los enemigos carretera arriba. A las cuatro de la tarde estaban
acampados en la carretera enfrente de la
bajada de esta Montaña, á donde intentaron subir, pero algunas pequeñas partidas de
gente armada les tiraron algún tiro desde las rocas y desistieron. Algunos monjes y otras
gentes lo mirábamos desde unas rocas lisas
que están debajo de S. Juan. Fué una parti da a la Viña Nueva (posesión del Monaste
rio, situada en la falda de la Montaña, por la
parte del Bruch), dieron fuego y se quemó la mayor parte, la Capilla y lo nuevo; de la obra vieja quedó casi toda sin arder. Serian como seis mil con la correspondiente caba llería y 6 ó 7 cañones... Los hicieron retro ceder los paisanos persiguiéndolos hasta el Bruch abajo... Yo me retiré á dormir á Santa Cruz, no llegaron enfrente de la casa del Marqués y en la noche desaparecieron, sin saber más de ellos> (').
Des de l'alqada en qué aquest monjo es
guaitava la batalla, i amb la immensitat del paisatge que tenia ais seus peus, havia de veure a la for^a ais combatents molt petits. Ni les companyies o partides catalanes eren tan petites com ell diu, ni els franceses eren sis mil, sinó vuit mil. Entre la descripció de Vacani de la primera batalla (la segona la
(1) Invectiva contra el mayor traydor de el Universo etc. Vegi'a la Nota bibliográfica-.
(2) Revista MonUerratina, juliol 1911, pág. 393, nota. Manuscrit d'un monjo de Montserrat d'aquells dies.
passa per alt), i la d'aquest monjo de Mont serrat, ens podem fer ben bé carree de la
disposició de Ies forces que triomfaren.
El pas de can Massana era infranqueja-
ble amb tota mena de defenses que s'hi ha- vien apilat. En atacar-lo els franceses, ha- vien de teñir sangonoses pérdues, ensems
que es trobaven en mig de «un circolo di
genti> format per companyies esteses al peu del Montserrat, que podien hostilitzar-los pel
seu flanc dret i per sa reraguarda, amb pe- rill imminent d'ésser voltats.
En difícil empresa s'havien embolicat els
franceses, amb tot i el seu immens poder, volent dominar Catalunya amb la forqa de les armes (')• Les tropes que per ordre de
Napoleon havien d'anar a Valencia i a Sara- gossa, totes juntes no podien arribar a Manresa!
Al cap de cent vint anys, encara deu
Catalunya el monument ais herois de les ba talles del Bruch.
El qual ha d'alqar-se, indiscutiblement, en la ciutat de Manresa. I fóra un bon punt el cim de la seva muntanya de Puigterrá, con- vertint-la abans en sever pare; on tindria, la ciutat a les seves plantes i can Massana en l'horitzó. Les batalles del Bruch son els fets d'armes més gloriosos de la historia de Manresa, i uns deis més célebres de la de Catalunya.
(1) Deia el general Gouvion Saint-Cyr en l'.Avont-propoe. de la seva historia; .J'ai choisi, pour cet esaai, la campagne de Catalog-
ne, parce que les contrariétés nombreuses, et de tous genres, que j'y ai éprouvées, m'en ont laissé les événcments plus profondement graves dans la memoire». Ob. cit., .Avant-propos.. Aquest general comenijá sa campanya per l'agost de 1808.
182 -