Page 80 - civtat20

con música; e intentaste por 2 vezes asaltar la ciudad de Gerona: pero te salió tan mal la tentativa; que tuviste que desistir, y retro ceder lleno de espanto y terror» (').
Lechi va cometre a Mataró les mateixes barbaritats que Chabran a l'Arbós, pero en
major escala. L'expedició contra aquella ciu- tat fou precedida d'ofertes de pau semblants a les de Manresa, de «cartas de perdón y olvido de todo lo pasado, con tal que dexa- sen las armas» ('). Els de Mataró Iluitaren braument, pero conseguiren els franceses arribar a la seva ciutat i allí s'esbravaren ca- lant foc, matant veils, dones i criaturas, i de- dicant-se al pillatge per ordre de Lechi.
***
Quants morts i ferits tingueren els Cata lans en les batalles del Bruch? S'ignora per
complet.
En aquell temps es publicaven els noms
de les victimes, sacrificades crudelment i in-
defenses en els pobles on passaven els fran
ceses; i es callaven, per regla general, els noms deis herois que morien en els camps
de batalla. Consideraven els homes del 1808
que aquellas victimes eren un oprobi per a l'exércit enemic que les havia immoiat, i les
publicaven per tot arreu per a desprestigiar lo i fer-lo més odiós; i en canvi res no deien de la mort deis seus combatents, perqué aixó ho consideraven com un exit del contrari i a l'ensems com un propi fracas.
Les victimes del poblé del Bruch, d'Ar- bós i de Vilafranca foren inscritas una a una en els Ilibres d'óbits. Deis que morirán, in- dubtablement, en les batalles del 6 i 14 de juny de 1808, se'n guardaren prou de regis trar els seus noms. Almenys jo no els he
(1) Invectiva contra el mayor traydor de el Universo, etc. Vegi's la Nota Bibliográfica.
(2) «...lo irritados que están los franceses contra Mata ró por no haber querido oir la voz de sumisión á que les con vidaban». 1 afegeix en una nota: «Noticiosos los franceses de quanto se obraba en Mataró, y de que el proyecto de Mon- gat era principalmente obra de aquella Ciudad, creyendo que reducidos sus moradores á partido, cederían los demás Pueblos que seguían su entusiasmo, determinaron enviarle cartas de perdón y olvido de todo lo pasado, con tal que de- xasen las armas, y estuviesen quietos en sus casas. Pero la felonía de Bayona contra nuestro Rey, les indicaba el crédito que merecían sus proposiciones». R. Ferrer. Ob. cit., vol. 1, pág. 169.
184 —
trobat. L'única noticia que es pot donar, és
que els morts en les batalles del Bruch, fran ceses i Catalans, foren soterrats tots junts en un fosso, obert abans de cada batalla, al
mig de la carretera de can Massana ('). Avui dia ha canviat aquest costum de ca
llar els noms deis morts en les batalles. En
la guerra del 1914 al 1918, en les diaries
noticies oficiáis de les operacions, cada pais
exagerava les pérdues de l'enemic i rebaixa- va o anul'lava les propies. Aixo s'ha fet, es
fa, i es fará sempre. Mes, acabada aquella
guerra, les nacions van retre just homenatge a la memoria deis seus herois. I a l'entorn
de les tombes del «soldat desconegut», po- dem llegir, especialment en el centre d'Eu-
ropa, en interminables llistes escrites en du- rissim marbre, els noms de tots aquells que
donaren llur vida per la patria.
Manresa, en 1808, honorá la memoria deis seus morts gloriosos, segons les normes
d'aquells dies, amb una solemne funció reli giosa que celebra en l'església de la Seu el dia 11 de novembre d'aquell any.
A les quatre de la tarda es van cantar
solemnes vespres de difunts, seguint des-
prés Toració fiinebre que predica el Reve rend Josep Morera, sacerdot de la Congre-
gació de Sant Vicents de Paül de la Casa Missió de Barcelona, i «á su continuación
diu el Diario de Manresa — la Corona de los Dolores, y Lamentos de las Almas, y
concluyó con un Solemne Responsorio en
sufragio de las Almas de los Migueletes del Tercio de la Ciudad, y su Corregimiento di
funtos, con un magnifico aparato, y puesto un suntuoso túmulo de 40 palmos de alto en
medio de la Iglesia, encima del qual estaban colocadas las insignias militares de sombre ro, bastón, y espada, ardiendo al rededor mas de cincuenta antorchas, sin contar una inmensidad de velas, y otras luces que esta ban distribuidas en varias partes de dicha Iglesia. Tal es el rasgo y generosidad de es tos moradores, á favor de aquellos héroes
(1) Recordem els textos de Nicolau Pérez: «Un foso en medio del camino cubierto de ramas de arboles, que sir vió a los Coraceros de sepultura, á los Coraceros creídos invulnerables». Aixó ho diu en descriure la primera batalla. I en lasegona.ho repeteix, afegint-hi «Honroso sepulcro para el vencedor como para el vencido».