Page 77 - civtat20
P. 77

puesto, quels aparegué be, los dispararen y causaren tanta derrota en los franceses, quels
desbarataren y los obligaren a retrocedir. y los sometens los seguiren fins a Martorell o
Molins de Rey» (').
Diu Laffaille: «Le général Duhesme,
voulant venger l'affront que nos armes avaient requ sous le Mont-Serrat, y dirigea le général Chabran avec toute sa division. Elle campa le 13 en avant de Martorell,
aprés avoir chassé les insurgés des montag- nes environnantes. Arrivée le 14 prés de
Bruch, elle faisait une halte, lorsqu'elle fut
tout-á-coup assaillie par une fusillade tres- vive, qui causa un instant de surprise et de désordre, parce qu'on ne voyait point d'enne- mis. lis étaient embusqués, comme le 6 juin, au pied du Mont-Serrat. Les voltigeursfran- cais s'élancérent pour les attaquer, et les virent presque aussitot fuir devant eux. Ce n'étaient qu'une bande de déserteurs et
quelques compagnies de volontaires nouve- llement formées.
La division s'attendait á marcher sur le
couvent du Mont-Serrat, et de la sur Man-
rése; mais, á son grand étonnement et á celui des Espagnols eux-mémes, son chef, sans aller plus loin, la fit revenir sur ses pas, et la ramena tranquillement á Barcelone. Elle ne fut suivie par aucun ennemi...
Cessant de craindre pour Tarragone et
pour Manrése, les insurgés ne songérent plus qu'á nous enfermer dans Barcelone du coté de la France» (').
Diu Nicolau Pérez, a l'explicar la segona batalla del Bruch: «Las columnas Francesas se dirigen á este punto, llega la vanguar dia, sigue la orgullosa y ufana cavallería con
(1) Arxiu parroquial de Luetics. Breu noticia de las cosas més notables que han passat cspecialment desde l'any 3790 en avan [/"ÍJT]»
per Marc Revira.
(2) Aqucst historiador militar no sintpatitzava gnire amb el
general Chabran, car el ridiculitza més d'ixna vegada.
«Le general Chabran dit, dans son rapport au général en chef,
que le cliemin du couvent du Mont-Serrat étoit coupé ct miné en divers endroits, qu'il était fcrmé par un pont-levis, défendu par plu- sicurs batteries, et scmé d'obtacles de toute espcce. Les insurgés ha- vaient en effet aniené quelques mauvais canons en arriérc de Rruch; mais les mines, le pont-lcvis et la plupart des nutres obstacles étaient entiércmcnt imnginaires». Ob. cit., piig. 37.
I afegcix, encara, en altre Hoc: «...mais le general Chabran, écoutant trop, comme soup le Mont-Serrat, des bruits exageres a des- eein par les Eppagnols, lui répondit que la route, qui de Mataro a Calella longc le bord de la mcr, était presque partout coupée ou mi- née». Ob. cit., pág. 69.
un ayre de victoria, y que se figura ha de
partir al golpe de su sable el orbe en dos mitades. ¡Que arrogancia! ¡que necia vani
dad! pero la diestra del Omnipotente con su divina egida guarece á los fervorosos Man- resanos, á los valientes que produce Igua
lada, la belicosa Lérida, e incomparable Cervera. Estos imploran su asistencia, do blan las rodillas ante el Ser Supremo, avivan
su fervor, que la Religión inspira, y con el mismo ardimiento que los soldados de Pelayo en Covadonga, emprenden otro combate no menos esclarecido para la España. El furor de la guerra sopla el encarnizamiento, se mezclan los combatientes, toca la caxa, cru- xe el parche, la bala corre por el ayre como una saeta, el ruido, y la gritería .. todo se confunde, se mezcla, y apenas se distinguen las banderas. Retumba en el concavo de aquellas montanas el espantoso ruido del canon organo de la muerte, y superando las colinas, se dexa oir en las distantes llanuras. Parece que Eco triste ha roto los límites de su imperio, y que no hay en aquel lugar horroroso ni montañas, ni escarpadas rocas. El soldado francés retrocede, la caballería altanera se desordena, el artillero no acierta los tiros, el General se asusta, y en medio de las filas se oyen voces espantosas «A morir, invictos soldados, sois Franceses: Napoleon»... á esta voz se rehacen las columnas, el fuego se aviva, adelantan un poco; pero los Manresanos viendo a los Sacerdotes del Señor, que con señas y ges tos los animan, y con la vista del Crucifixa- do que les presentan, se llenan de aquel ardor cristiano, que sabe destruir y aniquilar en repetidas victorias; sí, venció nuestro exército, venció Manresa, el enemigo arro llado desampara el campo de batalla... ¡Que victoria para Cataluña!» (').
«Esto no obstante, á despecho de este
desengaño, intentaste segundo ataque con tra Manresa en la misma colina de Can Massana... Chabrán, General tan cobarde
como parlero acometió... con ademan de valiente: pero al tercer cañonazo que le dis-
(1) Batallas que los Catalanes han ganado a los Franceses, etc. \'eg¡'8 la Xota bibliográfica.
181


































































































   75   76   77   78   79