Page 61 - civtat20

cesos en donen en sos escrits, trieni les
d'aquests últiins que en fan i'elogi.
Ciiabran tenia a les seves ordres eis ge
nerals de brigada Goullus, Nicolas i Bessié- res. Aquest últim, geriná del mariscal, mana-
va la cavalleria.
Lechi era el més antic dels generals i cap
d'una influient familia del regne d'ltalia, que en les primeres campanyes de Bonaparte ha- via desempenyat important paper en la revo- lució del sen pais i havia conservat des de
aqueixa época cordials relacions amb els ge nerals Miirat i Berthier. En aquesta divisió hi havia un sol general de brigada per a I'in-
fanteria, que era el general Milossewitz, dalmata de nació, i eixit del servei austriac. El general Schwartz, antic coronel d'hú-
sars, procedía de les províncies alemanyes. Devaux i Lechi, ajudants-comandants,
eren els caps d'Estat Major de les dues divi sions. El coronel Fabre, director de les fun- dicions en I'lnterior de Franga, manava la artillería.
No hi havia oficial superior deis engi-
nyers sino sois quatre capitans franceses i
quatre tinents Italians. El capita Ménard, de més edat, feia les funcions de comandant. El
capita Laffaille, per recomanació del general Marescot, que l'havia conegut en les campa nyes de Zurich, Marengo i Austerlitz fon adscrit a l'Estat Major del generalíssim Duhesme, estant a ses uniques ordres (')• Els capitans Fleury y Lepoitevin foren ads- crits a la divisió Chabran; el tinent Grassi a la divisió Lechi, i els tres tinents Vicenzi, Vacani (') i Guaragnoni sots la direcció im mediata del capita Ménard.
Les foguejades tropes franceses havien
estat dies i dies fent practiques de tir en el
camp de la Bota, de Barcelona.
Era d'una grandária extraordinária i fan
tástica per a Manresa la composició del
«Corps d'armée des Pyrénnées-Orientales>,
procedent de diversos punts d'Europa, amb els seus catorze batallons d'infanteria, quatre
regiments de cavalleria i important artilleria.
(1) Aixf ens ho conta, alnienys, el mateix Liiffaille. Ob. cit., pág. 14 i 15.
(2) Vacani, I'liistoriador de la guerra, que he citnt varíes vegadea en el present article.
Schwartz s'acostava a .Vfanresa amb una
part d'aquestes tropes. Més, al dañera d'ell, hi havien encara mils i mils de soldats que
podien ésser llengats successivament contra aquesta ciutat, cada vegada amb major nom
bre, com es vegé ben aviat.
A les nou de la nit del dia 5 — si hem de
creure una relació escrita en 1815 (') — «es
taba lloviendo y con grande obscuridad.
Llegaron a la plaza diez y seis soldados de á caballo, moviendo mucho ruido. Se albo rotaron todos los vecinos de la ciudad, gri tando que los franceses habian llegado. Pasando á casa de D. Ignacio Amorós dicien do que no querian ser dominados de france ses, emprendieron á armarse con armas de fuego y algunos sables y palos, comparecie ron en la plaza, y llegándose allí, encontraron
que eran soldados españoles del regimiento de Santiago, y se estuvieron quietos en
aquella plaza.
D. Ignacio Amorós subió a la Sala del
Consistorio, adonde estaba todo el Gobierno de aquella Ciudad>.
Qué hi van venir a fer a Manresa aquests soldats espanyols la nit abans de la batalla
del Bruch?
¿No podía tractar-se d'una oficiositat del
Capita General Ezpeleta, el qual treballava per evitar la sangonosa topada, com altres
cops havia fet, amb éxit, a Barcelona?
¿Va ésser notificada a Manresa, mitjan-
gant aquests soldats, la nova actitud de Duhesme, el qual oferia un tráete amistós a la ciutat, a canvi d'un senzill acatament?
La qüestió és que, mentre els dits soldats
de cavalleria s'estaven al peu de la casa de
l'Ajuntament, com aquell qui ha dut una or- dre i espera la resposta, a dalt, el Govern de la ciutat va dubtar, per primera vegada,
que se sápiga. Havia rebut, entre molts d'al- tres, un comunicat del batlle d'Esparraguera, dient que els franceses es dirigien contra Manresa. Alguns del Govern d'aquesta ciu
tat, segons el mateix escriptor de 1815, pro- posaren «que al amanecer del dia, cada uno apaciguase sus vecinos y que se recibiesen
(ll Biblioteca de la Unioersitat de /i«rce/o/ií?. Relació abans esmentada.
- 16;t