Page 59 - civtat20

Diu Nicolaii Pérez: «Corren presurosos, trinxeres, ens semblará que van ésser uns
quien a tomar el fusil, quien el sable, quien a construir el cañón funesto y desolador...
Suena la campana de los somatenes, y al
momento por las puertas de esta ciudad, y
de otros pueblos vecinos salen los defenso
res de su patria é independencia... Tienen
•cañones? Idean hacerlos de madera, y con
ellos presentarse al exercito francés, á aquel
exercito aguerrido, disciplinado, impávido,
invencible, superior como el mismo se lison
jea á la naturaleza, y á la sañuda fortuna, y
que en la última batalla contra la Rusia y
Prusia vio delante de sí trescientos cañones,
que arrojaban los estragos de la sangre y de la muerte... Allí ponen sus rústicas baterías
que les presentan los troncos de los árbo- ies> (•).
No s'ha trobat cap document, fins ara, en el qual consti que en la primera batalla del Bruch hi figurés cap cano de debo. 1 és es- trany, car sembla que tenia d'haver-n'hi algún a Manresa, per a provar les municions -per a rartilleria.
No tenim cap motiu per a negar que es
valguessin d'aquest artifici deis «canons de fusta>.
El dit escriptor en parla amb insistencia a Manresa mateix, pocs dies després de la ba talla. Corregué per tota la península la noti cia, i fou creguda; deien que es tractava de «cañones hechos de troncos de árboles, guar necidos de chapas de hierro> ('). Es pot admetre com a cosa certa (').
Si els hi treiem el nom de «canons», per
qué no ens vingui a la imaginacíó la poten cia formidable deis canons dels nostres dies,
els haurem llevat tot el mal efecte.
I si pensem que havien d'ésser engegats
•d'aprop, per a rebre amb raigs de metralla els assailants de les naturals o improvitzades
(1) Hot alias que los Catalanes han sanado a los l-ran- ■ceses, etc.
(2) Gaceta de Madrid, del IB agost 1808, suplement.
(3) Semanario Patriótico. Madrid, 1 setembre de 1808. «La completa derrota que acaban de experimentar nuestros feroces enemigos delante de Gerona es un presagio feliz de la próxima libertad de Barcelona, del mismo modo que la victoria alcanzada en Manresa por la artillería de madera, es la prueba mas irrefragable de lo que puede una Nación
■quando se empeña en ser libre».
instruments enginyosíssims.
És una cosa, l'eficácia de la qual pot
demostrar-se experimentalment.
Els tioris d'alzina, sobretot si són una
mica mullencs, resulten tan forts í resistents
que no poden esbotzar-los avui dia els car- boners deis nostres boscos més que valeiit- se de la dinamita.
Aquests tions, foradats en forma de cañó,
podíen ben resistir una pila de trets de la
pólvora manresana del 1808, encara que fos , com
deien els nostres avis, í com deia també el
químic de París, Proust (').
Se li acut a qualsevol que amb tanta pól
vora com tenien havíen de minar la carrete
ra de cán Massana, disposant els barrils de
tal forma, colgats amb pedres i terra, que
volessin al pas de les forces enemigues, per
un procedimeiit senzill. Mes, no es tracta
sois de suposicions. Chabran va afirmar des
prés de la segona batalla del Bruch, que el
terreny estava minat. Se li'n rigueren; mes
Chabran podia saber-ho, ja que manava la
segona expedició contra Manresa, i arribaren les seves forces fins al peu de cán Massana.
Bonica va quedar aquesta carretera,
que aleshores havien comemjat a apariar! Hi sembraren uns ferros triangulars amb pun-
xes, per a clavar la cavalleria; i feren «un foso en medio del camino cubierto de árbo
les, que sirvió a los Coraceros de sepultura, á los Coraceros creídos invulnerables» (').
Més d'un se'n va fer. Els pagesos de Man resa, invitats amb un pregó, realitzaren «cor taduras en el camino que conduce desde casa Masana o Bruch a esta ciudad C).
Manresa «se impuso, y voluntariamen te sufrió dos empréstitos, á sola una mera
11) Diarlo de Manresa del 25 ¡uliol 1808.
(2) Nlcolau Pérez. Batallas que los Catalanes han sana
do a los franceses, etc.
(3) Arxiu Municipal de Manresa. Guerra de la Indepen
dencia. Instancia de Manuel Casaña, del 3 de novembre de 1809. 'Restas y máximas fundamentales que deben obser varse para la defensa de los Pueblos y Ciudades srandes en la presentesuerra. = F.n la Oficina de Ignacio Abadal. = Calle de San Miguel [Mantesa]». Hi han 49 articles. = «8.° Las zanjas, o cortaduras de los caminos ...cuyo paso no
puede evitar el enemigo... son los mejores medios de defen sa». Se'n feren varies cdicions en 1808 i 1809.
— 163