Page 62 - civtat20
P. 62
los Franceses para evitar un mayor daño>. I continua així: «Responde D. Ignacio
Amorós: «Señores, de muchos años que tra to con los franceses; ya conozco su carácter
engañoso. No quiero ser dominado de ellos; me defenderé mientras que tenga fuerzas, y
si me dominan, todos hemos de morir». «Se levantó D. Bautista Vilaseca y res
pondió: «Si hemos de morir, nos defende remos hasta que podamos».
«Se levantó el párroco Dr. Clivillés di ciendo: «.A defendernos vamos por la Reli
gión y el Rey».
L'organització militar feta pel Govern de Manresa fou una cosa molt seriosa, de la
qual el generalíssim francés no en tingué noticia, segurament, fins a darrera hora. La seva temptativa fracassá.
Ja ho podia preveure, coneixent com co- neixia la nostra «fierté de caractére», que
ens allunyava «des bassesses et des suppli cations».
El mateix procediment que segui Duhes-
me contra Manresa, intentant entrar-hi com
amic quan va veure que l'empresa militar
era dificil, va emprar-lo pocs dies després
Lefebre contra Saragossa. Era la táctica deis
generals de Napoleon, a la peninsula ibérica. Lefebre ataca Saragossa, pensant-se ren
dir-la amb facilifat. Quan s'adoiiá que Tein-
presa era dificil, va «tentar por todos los medios el ánimo inflexible del Intendente»
en una entrevista que amb aquest tingué, en el cami situat davant la porta del Portillo. Volia que deixessin entrar a Saragossa les seves tropes «conduciéndose como amigos». La resposta que se li va donar a l'endemá,
26 de juny de 1808, fou negativa (').
I la resposta de Manresa havia estat igual- ment contraria, a la mateixa proposició de Duhesme, «de no entrar sino como amigos»
en aquesta ciutat.
A la matinada del dia 6, Montanyá fou
nomenat cabdill suprem de totes les forces, i marxá al camp de batalla. La popularitat i pres-
í1) Resumen histórico del primer sitio de la ilustre ciu dad de Zaragoza por los franceses. Desde el 14 de Junio al 15 de Agosto de 1808. = F..t\VR\&ncia. En la Imprenta de Mi guel Domingo, plaza de Comunión de San .|uan. Año 1809.. Págs. 13, U i 15. En una nota afegeix: «Tres dias despiies del primer ataque liizo Lefebre iguales proposiciones».
166
tigi d'aquest home havia d'ésser molt gran. En la instancia que adreqá a la junta el
24 d'agost de 1808, diu Montanyá: «Que im
mediatamente que los Franceses intentaron
esclavizar esta Ciudad que fué el dia 6 del
mismo junio, no solament V. S. si que el
Pueblo todo dispuso que el suplicante pasa
se a capitanear y dirigir los Somatenes a
cuyo fin le libró V. 8. en debida forma el
correspondiente Despacho de Comandante General de Somatenes sin limitación de po
deres» (').
I li contesta la junta, el v3 d'octubre se-
güent: «Que el dia seis del propio Mes (que fue la primera vez que los Franceses inten
taron esclavizar la ciudad de Manresa, y
después la Provincia entera) le fué mandado
por la 1. junta pasase a Casa-Masana y Briich á Capitanear los Somatenes y Com
pañías que estaban allá para la defensa, librándole a este fin el correspondiente Nom bramiento en devida forma de Comandante General sin limitación alguna» (').
D'aquest text es dedueix que el dia 5 eren a can Massana i al Bruch els sometents
i les companyies de Manresa. Consta també en altres bandes.
En 1854 l'historiador Pi i Arimon C) va donar a conéixer un nou personatge de les batalles del Bruch, el manresá Auguri Perera i Soler (el qual havia Iluitat en l'anterior
guerra contra Franca), donant noticia de qua- tre certificats Iliurats a favor seu en 1808 i
1809: un pel canonge Montanyá, un altre pel coronel Baget, un altre per la junta d'Igua- lada, i un altre per algunes autoritats, veins i residents de La Guárdia, Bruch, Castellgalí, Marganell i Guardiola.
Aquests certificats, Pi i Arimon se'ls va
creure, i en tregüé exagerades conseqüéncies a favor de Perera i Soler. Els tres primers
eren verídics; l'últim, no.
<1) Arxiii de la casa Montanyá. Navés (Besora). Aut6-
graf de Montanyá, del 24 d'agost 1808. Vegi's, més endavant. El Cabdill del Bruch, en el present article.
(2) Item, item. Certificat a favor de Montanyá del 3 de octubre 1808. Vegi's, més endavant, Et Cabdill del Bruch, en
el present article.
ci) Andrés Avelino Pi y Arimón. Barcelona antigua y
moderna, o descripción é historia de esta ciudad desde su
fundación hasta nuestros dias. Barcelona, Imp. Tomás Gorchs. 1834. Vol. II, págs. 913 i 914.

