Page 58 - civtat20

les cuiraces franceses, i foren les precurso
res de les bales coniques de la guerra moder
na ('). La idea sembla que la tingué En Ma
nuel Casaña, el qual proposá, i així va fer-se
molts dies seguits, la fabricació de bales de fer
ro, tallant a petits trossos les barretes que sos-
tenien Ies cortines de les cases i els hi feien
punxa per un deis caps. Els manresans entre
garen totes les barretes de ferro que tenien ('). A primers de juliol de 1808 a dos quarts
de deu de la nit, es feien a Manresa proves oficiáis, davant d'alguns individus de la Junta i altres persones, . El mateix autor va fer les
proves, i, al segon tret, «llenó de satisfac ción y contento a todos los espectadores el
resultado> ('). Es repetiren públicament les
proves el día 5, «en el lugar destinado para tirar al blanco>, anunciant-ho per endavant
el Diario de Manresa, «por si hay alguno
que guste presenciar el acto. Las indisputa bles ventajas de este descubrimiento» diu
que van dirigides «principalmente a la des trucción de la caballería enemiga» ('). Es
deuria tractar d'un perfeccionament de les bales cóniques de ferro.
Manresa va disposar, amb tota seguretat, de moltes municions en la batala del Bruch!
I d'armes?
El comentari que va fer la oficialitat fran cesa al decret de Murat permetent l'ús d'ar
mes ais Catalans, hem dit que fou la narra- ció de la batalla del Bruch. 1, alliqonat per
aquest fet, Duhesme va voler desarmar Ca talunya. Era ja tard.
(1) Asprimeiras balas cónicas. O E.verclto PortugucB, periodic militar de Lisboa, del 1 de gener de 1889. Francesc Carreras i Candi. Narraciones Montserratinas. Barcelona
1911, pñg. 401.
«N'esta conjunctura communicou-se aoa habitantes [de
Manresa] a ordem de apromptar os varóes de ferro com que 'se costiimam segurar as cortinas cu toldos ás janellas; estes varóes cortados em pequeños pedaqos iguaes e adelgagados na extremidade, vieram a formar uns projecteis compridos, quasi cónicos, com os quaes impensadamente foram atraves-
sadas as fortes couraqas dos francezes.
Esta foi a primeira vez que as vémosempregadasnaarte
da guerra e poude entáo apreciarse a forga da sua penetra- qáo, embora fosse devido a urna casualidade. E n'aquelle tempo, attendendo ao estado geral em que se achava o paiz. nao seria para estranliar que este melhoramento passasse por assim dizer desapercebido».
(2) El Pía de Bages. Manresa 22 juny 1908. Instancia de Manuel Casana a la Junta de Manresa, del 3 novembre 1809. Arxiu Municipal de Manresa.
(3) Diarlo de Manresa, del 4 de juliol 1808. (4) Item., del 5 juliol 1808.
162 —
Diu Vacani: «L'ordinato disarmamento
non poté eseguirsi che in Barcelona: al con
trario tutte l'altre cittá dalla provincia O'
ricorsero per l'immediato provedimento de-
gli attrezzi da guerra alie armerie di Ripoll,.
alia polveriera di Manresa, agli arsenali de-
lle piazze forti tuttavia non occupate dallo
straniero, alie batterie di costa oramai rese
inutili dopo i concerti cogli Inglesi ed alie
flotte stesse di questi nuovi alleati dalla
Spagna» (').
El Govern de Manresa recullí, abans de
la batalla, els fusells que hi havia en uns
dipósits de Sampedor i de Cardona, prece dents de l'anterior guerra contra Franca, i
que tornaren a servir contra els francesos (^). La proclama del 2 de juny diu ben clara- ment que hi havia armes a Manresa per a ésser entregades ais voluntaris, qo és, «a
cada individuo que tome las armas».
La intensa fabricació que es féu de mu
nicions demostra que hi havien moltes armes
per a engegar-les.
Durant la batalla del Bruch, es van aca
bar les abundoses municions ('). Si n'hi havien d'haver de fusells per a consumir-Ies, amb la lentitud amb qué s'engegaven en aquell
temps, si aquesta noticia fos verídica!
Cree haver demostrat que l'alqament del 2 de juny no va ésser cap cosa esponténia,
com es creía fins ara.
El poblé tot sol, podia haver-se llanqat al
carrer per un inconscient impuls, sense mit-
jans per a la Iluita. Els directors d'un movi- ment revolucionan, no. Abans d'intentar
donar el cop havien d'haver-se preparat. Del
contrari es llenqaven ells, i tot el poblé, ja
que aquell acte apareix com l'obra de tothom, al suTcidi.
En dos dies no haurien pas tingut temp& de fer tot el que feren.
La pólvora, s'enginyaren per a aprofitar-la..
11) Vacan!. Ob. cit. vol. ll,pág. 174.
(2) EsciitsdeD. Pau Roca i Pujol. Nota bibliográfica del present article.
Biblioteca de la Unluersldad de Barcelona. Relació es crita en 1815.
Diarlo de Manresa, del 26 setembre 1808.
(3) Inuectlua contra el matjor traijdor del Universo, etc. No obstant, sembla aixó un pretext ideat per a dissimular la
forQosa retirada que es vegeren obligats a fer f i ns aprop de can Massana.