El serve! d'espionatge el tenien els fran ceses ben muntat. Deia el poble: (').
Demás de sapiguer-ho pels espíes «que
los manresanos les aguardaban>, n'havíen de teñir coneíxement per les publiques ordres del Govern de Manresa, i pel fracas de la temptativa de Duhesme,
També havien de saber que els espe-
raven, justament a can Massana, «en esa co lina >, per ésser aquest pas la defensa natu
ral de Manresa, ja que és l'únic portell per
on es pot travessar aquella carena de mun-
tanyes, situat quasi al cim de les mateixes, amb fondes vessants a cada banda.
Els manresans de 1808 consideraven les
muntanyes de Montserrat com unes segones muralles que els defensaven; i en deien «an
temurales» ('). I els franceses d'aquells dies
no podien ignorar-ho, essent els autors
de tant exceblents plánols militars, fets en
guerres anteriors; com tampoc ho ignoraven els oficiáis de Texércit napoleonic que van
escriure Notes sur le Montserrat, les quals
podrien servir de guia per a pujar al famós monestir benedictí, cimal de la cultura reli
giosa de la nostra terra, del Bruch estant o fent la volta pel «grand chemin de Manrése.»
Abans i després deis fets del Bruch han estat aquests llocs I'escenari d'aferrissades lluites. Les Guárdies i Guardioles defensa ven a Manresa en temps dels sarrains; i en les guerres civils del segle xix, va ésser «Casa-Masana, teatro de frecuentes hechos porfiados y seguidos de terrible mortandad»,
(1) Llastirnosa canfó deis lamentos que fa la ciutat de Barcelona contra los francesos y son emperador. Imprés a
Manresa a cá l'Abadal.
(2) Diario de Manresa del 26 setembre de 1808.
260 -
com recorden els escriptors militars de la
península (')
Es ciar que els francesos no podien co-
néixer el terreny pam a pam, com la gent del país; i, en aquest sentit, está molt bé
l'observació de Vacan!, de que Schwartz es trobava en liocs desconeguts; i més si es re- corda com era trencat el país, que a cada passa hi ha un revolt o una cinglera. Tampoc podien conéixer amb exactitud on trobarien l'enemic; pero sí aproximadament. Havien de trobar-lo fortificat en la muntanya, diri-
gint els seus esforqos reunits cap a una sola finalitat, que no era altra que barrar el pas del portell de can Massana.
És molt probable que Schwartz s'aturés vint i quatre hores a Martorell per a donar
temps a qué el Govern de Manresa fos noti- ficat del canvi d'actitud de Duhesme; i, ac-
ceptant 1' oferiment amistós d' aquest, do- nés l'ordre a les seves forces de can Mas-
sana de no fer foc contra les tropes fran ceses.
Són notables els tres canvis que va fer el generalíssim francés en tres dies succes-
sius, segons es desprén deis tres documents firmats per ell mateix, que acabem de trans- criure.
El día 3 de juny vol imposar a Manresa
una contribució, destruir ses fabriques de pól
vora i perdonar els revoltats. El día 4 vol
fuselar ais organitzadors de la rebelió^ de
Manresa; i, com que no els pot haver, s es- brava fusellant tres indefensos ciutadans de
Barcelona, i fa sortir aparatosament els seus exércits. I el dia 5, s'acontenta amb que se'l deixi arribar en pau a Manresa, per a salvar les apariéncies; diu que els seus soldats hi van... com a bons amies!
(1) Historia Militar y Política del Exmo. Sr. D. Juan Prim, Conde de Reus, Marqués de los Castillejos, etc., por D. Francisco Giménez y Guitard y continuada desde 1860 hasta su muerte por D. Justo de la Fuente, = Barcelona,
Madrid, 1881. Pág. 66.
