Page 49 - civtat20

Altres emissaris, demés d'En Riera i Ba-
laguer, seguiren els pobles del Corregi- meiit, segons conten els cronistes d'aquells dies.
I s'ha d'anotar que aquesta ordre de se
guir els pobles per a «estimularlos>, van donar-la el Governador i TAjuntament, car la Junta no es constituí fins a darrera hora de la tarda, després de les eleccions deis comis- sionats deis Qremis.
Les mateixes autoritats donarien secreta- ment l'ordre a En Riera i Balaguer, el qual estava al servei de rAjuntament, de qué calés foc al paper sellat. És la manera com
5e solen fer aqüestes coses.
El paper francés, tant si era a la Plaqa
acabat d'arribar, com si era ja tot a cá la Ciutat, o en una altra banda, algú el custo- diava, i aquest no se l'havia pas de deixar prendre pel primer que es presentés, car incorria en greu responsabilitat. El paper s'havia de fer desaparéixer per una ordre directa i formal de les autoritats (que ningú s'atreviria a donar per desconéixer l'actitud que prendria el poblé), o apoderant-se'n a la
forqa per un alqament irresponsable.
En Riera i Balaguer era l'home a propo-
sit per aixó. Decidit i valent, feia por ais enemies i inspirava confianqa ais que el se-
guien; com va demostrar-ho en empreses molt más perilloses en les que intervingué
pocs dies després, al servei de la mateixa Junta de Govern (').
del Bnich. El Pía de Bages. Manresa 5 juny 1915.
Vegi's, més endavant, El Cap de les avangades del Bnicli, en el present article.
(i) En Riera i Balagtier, ferit com estava de la batalla del Bruch del 6 de juny, es posa al ser vei de la Junta de Manresa per a restablir l'ordre, els dies 3 i 4 de juliol, en els que foren assassinats el govpnador Codony i altres persones; i va agafar els principals culpables. I bavent-se intentat repetir la tragedia el dia 10 del mateix mes, va evitar-ho En Riera, atacant els revoltats, matant-ne un, dei- xant un altre grenment ferit. i els demés dispersos. Aquests li enviaren anónims amenagadors, deis qiials no en féu cap cas. acabant per agafar els assassins. En Riera i Balaguer persegui també els "confidentes de los enemigos", i fou premiat pels seus servéis. La revolta manresana del juliol de 1808, no tenia res a veure anib els odis entre els partidaris de
El 2 de juny s'apoderá, seguit pel poblé, del paper resseliat, i va caiar-hi foc. L'éxit formidable d'aquest acte bagué de sorpren-
dre ais mateixos que l'havien organitzat. Hi
hagueren manifestacions pels carrers ('), crits de guerra, i foil entusiasme popular; í
s'aná també més enllá del que es desitjava
('), com passa sempre en aquests casos, do- nant Ilibertat ais presos, i emportant-se'n la
caixa de cabals de l'Ajuntament a casa del
Dega de la Seu (').
Qui va teñir, dones, la iniciativa de l'al-
qament del 2 de juny? El poblé? Les autori tats? No es pot establir aquesta distinció. Un
o altre havia de comentar; pero fou l'obra de tothom. En una ciutat relativament petita no hi ha la distancia que hi ha en les grans en tre l'Ajuntament i el Poblé. El número d'in- dividus que formen TAjuntament és, en pro- porció amb el d'habitants, moltíssim més gran en els petits pobles. En aquests tots es coneixen, tots son uns, amies o enemies. I, en el cas present, hem vist que havia de
pensar tothom d'una manera molt semblant. Deis partidaris de Franqa quasi no se'n troba
rastre pels arxius (*).
Manresa s'uní fortament per a donar la
batalla contra les tropes napoleoniques.
Franga i els d'Espanya, que amb la guerra s'ini- ciaven a Catalunya.
Ccrtiíicat de les autoritats de Manresa a favor de Riera i Balaguer. del 23 de maig de 1815.
(1) Escrits de D. Pan Roca i Pujol. Vegi's, més endavant, la Nota bibliográfica del present article.
(2) No está comprovat que hi hagués, aqueix dia, cap assassinat, com es va dir.
(3) F. de P. Sola Montaña. Ob. cit. Pag. 57.
(4) No hi ha motiu per a suposar que era "afrancesat" I'alcalde D. Joaquim de Torres, pel
fet que "mentre s'estava lliurant la primera batalla del Bruch o per aquells entorns, fugi de Manresa,
apareixent a Guissona. on fou detinpt el dia 9 pel batlle de dita vila i posat a disposició de la Junta
de Manresa, la qual encarregá tenir-lo "en buena custodia hasta que se disponga otra cosa, en atención a los graves cargos que aparecen contra él"." J. Ser- vitje i Guitart. Ob. cit. Pág. 107. Arxiu Municipal de Manresa. Guerra de la Independencia.
No sabem en qué consistien aquests carrees, que
podien ésser de moltes menes; i no consta que fossin
provats. D. Joaquim de Torres fou, justament, un deis principals organitzadors de la revolta anti-fran-
cesa del 2 de juny.
- 153