Page 47 - civtat20

mas quatro reales vellón diarios hasta nue va providencia>. S'havien de presentar «a los sugetos que hoy mismo eligirán los Co-
munes>.
S'organilzaven les forces per al combat metodicament, amb ordre, establint la major possible disciplina militar. «Obedecerán las órdenes que les den las personas destinadas para mandarles, con la mayor puntualidad, para que se observe el buen orden que es el fundamento principal del éxito en las em-
presas>.
La batalla era inevitable; era la Iluita per
la possessió de la pólvora. Feia temps que els manresans ho sabien, i pogueren anar-se
preparant.
Aqüestes fábriques de pólvora eren co-
negudes amb el nom de Els Polüorers, i es- taven situades en la partida de Les Uba-
gues, més avail del Pont Veil. Era una indus tria antiga a Manresa — aquesta de la pól
vora —, sabent-se que en el segle xvi hi havia una fábrica a cárrec deis Consellers de la ciutat. En 1679 existien tres molins a cárrec de particulars, «los quals — diu Ca- nyelles (') — obran molta pólvora y de bona qualitat, de la qual mercadería proveheixen a moltas ciutats, vilas y llochs de Cathalu- nya, com també differents rodas y instru ments de barrinar canons per las armas de
foch, que trobantse en la dita ciutat tants officials canonayres y ensapadors es neces- sari haverhi differents puestos pera fabricar
aquells, quals officials son de molta utilitat en la present ciutat per la gran continuació
que hi ha de fer armes». En 1741 es cons truí un altre edifici amb maquinária nova,
car proveien ais magatzems reials, i no po- dien donar l'abast. En 1745, tot plegat féu
explosió. «La desgracia de haverse volat los molins de la pólvora no obstant distar mitja hora de esta ciutat causá son estruendo un notable temblor en les mes de las casas» (*).
(1) Leonci Soler i March. Biblioteca Histórica Manrcsana. Vol. I. Descripció de la Graitdcsa i An-
tiguitats de la ciutat de Manresa. Obra inédita de
Magí Canyelles. Sigle XVII. Amb la biografía de l'autor. '— Manre.sa. Impremta d'Antoni Es)parbé,
1896. — Pág. 186.
(2) Joaquim Sarret i Arbós. Monnmcnta Histó rica Civitatis Minorisce. Historia de la Industria, del
Varen reedificar-se de seguida les fábriques, treballaiit nit i dia per a posar-se al corrent en la satisfacció de les demandes endarreri- des. En 1789 va comprar-Ies l'Estat (')•
I ara les volien els franceses, de grat o
perforqa. I els manresans els les negaven. Qui va dur la iniciativa en l'alqament del
2 de juny?
La Junta de Govern apareix creada pels
Qremis. Pero els Gremis estaven presidits
per les autoritats constituTdes, 90 és, pel Governador i per l'Ajuntament, que són els
que van convocar les reunions preliminars. La revolta del 2 de juny no va anar con
tra les autoritats própies sinó contra el govern francés. En totes les revokes s'enderroca
quelcom; pero a Manresa ningú deis que abans manaven va caure de l'escambell, sinó
que quedaren en els seus llocs, reformats pel
plebiscit del poblé, el mateix 2 de juny.
Hi havia una situació violenta, com s'ha
vist, entre el general Duhesme i les autori tats de Manresa, per la qüestió de la pólvora,
que no podía durar més. I el poblé la va re- soldre en definitiva calantfoc al paper sellat. I les autoritats ho aproven, i enalteixen a «los vezinos que con este motivo han mani festado tan dignos sentimientos». Són pá ranles de la Proclama.
Dinou dies després de la segona batalla del Bruch, qo és, el 3 de juliol de 1808, hi
hagué a Manresa un lamentable moviment revolucionari contra una part de la gloriosa
Junta de Govern que havia conduit al poblé a la victoria. Fou assassinat el Governador
Francesc Codony ('), i tres franceses que
Comcrc i deis Gremis de Manresa. Manresa, Im premía i Enquadernacions de Sant Josep, 1923. Pá gina 173. L'Ajuntament, al seu procurador de Bar celona Josep Llobet. Manresa 25 juliol 1745. Arxiu Municipal.
(1) C. Cornet i Mas. Guia del viajero en Man resa 31 Cardona. Descripción de todo lo notable de
ambas poblaciones. Barcelona, Imp. de Vicente Ma-
griñá, i860. Pág. 166.
L'Estat es torna a vendre les fabriques de pól
vora en 1865, instal.lant-se en el seu Hoc unes de filats i teixits de coló.
(2) També va ésser assassinat, el mes de juny, el Governador de Vilafranea. Diu Gabanes; "El Go bernador fué asesinado como lo fueron muchos por los malvados, que a la sombra de nuestra heroica revolución, y prete.xtanto zelo y patriotismo, se ven gaban de las autoridades que les perseguían por sus