Page 50 - civtat20

Arriba Montanyá a Barcelona abans de la sortida de i' exércit enemic i va poder veure els seus preparatius.
Catalunya estava dividida en dotze Cor-
regiments, per ais efectes de {'administrado. Tots depenien, per a la justicia, de {'Audien
cia de Barcelona.
I el Capita General de Catalunya, com a
Comandant superior, exercia la seva autori- tat damunt la branca militar i la civil.
Montanya es dirigí a ell.
Res no se sap de l'objecte d'aquesta entre
vista, ni és probable que mai ho sapiguem, fora del cas que apareguessin algún dia les
instruccions escrites de la Junta de Govern de Manresa, per a cumplir-Ies En Montanyá a Barcelona; que tampoc sabem si es van escriure.
Pel juny de 1808, la gent confia va enca
ra amb el general Ezpeleta. Se'n recordaven
que al travessar Duhesme la frontera sense trobar resistencia a Figueres ni a Girona, el
comte de Santa Clara, que aleshores era
Capitá General de Catalunya, es disposava, no solament a rebre'l a Barcelona, sino tam
bé a hostatjar les tropes franceses en el fort de la Ciutadela, i en el propi castell de
Montjuich. Aquesta era, al menys, l'opinió
general.
Mes s'esdevingué que, en arribar a Ma
drid la nova del moviment de l'exércit napo- leonic en les fronteros de Catalunya, van destituir el comte de Santa Clara, i posaren en son Hoc el comte d'Ezpeleta. Els primers actes d'aquest, foren I'enviar dos oficiáis al
general Duhesme comminant-lo a qué retro- cedis a Franqa amb son exércit, o, quan
menys, que detingués el seu avenq fins que es rebessin ordres de la Cort d'Espanya (').
(i) Schepeler. Geschkhte dcr Revolution Spa- niens und Portugais iind hesonders des damns ents-
tandcnen Kricges. Berlín 1826. Vol. I, pág. 223. 154 —
Aqüestes ordres arribaren, mentre Duhesme continuava avangant.
Ezpeleta es va veure perdut. Fou inca- pag de realitzar un acte heroic, propi i per
sonal. Era un home débil, tal vegada pels seus anys. Es resistí per mitjans pacifies, mes no féu res quan li calgué valer-se de la forga ('). La presa deis forts de Barcelona pels franceses, fou interpretada per molts com una mesura de prudéncia d'Ezpeleta, el qual, al cedir, havia actuat paternalment, per a Iliurar ais barcelonins d'una crudel matanga.
El desengany vingué després de comen-
gades les hostilitats. Es desesperaren els
guerrillers de la muntanya, que volien asset-
jar Barcelona, recordant la manera com s'ha-
vien perdut els importants forts d'aquesta
ciutat. La Ciutadela formava un pentagon
regular construit segons el primer sistema de Vauban, situada a l'est de la ciutat i unida-
ai mar pel fort de Sant Caries. El castell de
Montjuic era en aquell temps quasi inex pugnable. Tenia una triple linea de defenses per la banda on solament era susceptible d'ésser atacat; i es considerava que tal volta no n'hi havia cap de més difícil de prendre en un setge en forma.
I tot s'havia perdut com en un joc d'in- fants!
Els de Manresa foren els que algaren la; veu contra el Capitá General de Catalunya.
En el fulletó que publicaren en contra seu. per l'agost de 1808 ('), diuen que están
(1) La seva freqüeiit correspondencia amb Du hesme, a Barcelona, posa de manifest el seu ca rácter.
Hi ha una nombrosa llista d'obres franceses, ita- lianes i espanyoles d'aquells dies, on poden llegir-se molts details de les relacions de les nostres autori- tats amb els generals que va enviar Napoleon a Catalunya.
(2) Bareelona engañada, y desengañada. .Su Ca pitán General E.zpeleta en juicio.
SuRT DE Barcelona un exércit francés contra Man- RESA. S'ATURA MISTERIOSAMENT UN DIA A MARTORELL