Page 41 - civtat20

Napoleon; i es posaren al davant del mo- viment per a derrotar-io ('). Els iiibres que es publicaven en defensa de la reiigió, eren consideráis a Manresa insuficients i defec tuosos. L'obra de Fr. Rafael de Velez van
completar-la a Manresa amb un apéndix (').
Espanya tenia aleshores un imperi colo nial immens. I, quan feia poc que s'havia
concedit ais Catalans el Iliure comerq amb les
Amériques, venia Napoleon a destorbar-lo. Per més que Espanya i Anglaterra estigues-
sin en guerra, Catalunya havia conservat una part del seu comerc niarítim, que l'arri- bada deis franceses paralitza completament.
Manresa era una de les ciutats que més havia de patir d'aquesta crisi. Els seus in
dustrials i els seus comerciants van calcular
de seguida que el negoci estava en anar
contra Franqa. Espanya els oferia les In
dies, i Anglaterra la Ilibertat deis mars. La
pau amb aquesta nació fou festejada coral- ment pels manresans com una aureola de fe-
licitat ('). Ferran seté, «rei de les Indies orientals i occidentals, illes i terra ferma del mar occeá>, era defensat amb entusiasme
pels industrials i comerciants del 1808; els quals omplien a l'ensems d'improperis a Napoleon perqué el retenia a Baiona. Les persones més riques de Manresa es posaren
al davant del moviment.
Els que parlaven amb sinceritat, sense
cobrir-se amb la pompa de la ficció, eren
aquests, que deien: «Sobrada rao y motiu — amats Catalans teniu — de aná contra ais
francesos — que desdes que han entrat — íot lo cornerq se ha parat — ab cosa de tres mesos> C).
Van calcular també, els manresans, que
Napoleon havia de perdre forqosament. Diuen en els seus remansos; «Una Colonia
francesa — pretenen de Espanya fer: — pero
(1) Les cinc ordres figuraren en la Junta de Govern.
(2) Centinela contra algunos españoles alquilados por
Bonaparte para derribar la líeUffián;/ el trono de España, que puede seroir de apéndice al escrito del M. R, P. Veles, religioso capuchino, titulado Preservativo contra la irreli gión. — iVianre.sa, por Ignacio Abadal, impresor, año de 1813.
(3l La Paz entre la España y la Inglaterra, por Don Ni colás Pérez, socio de varias academias. A los generosos
manresanos.
(4) Cansó deis Aa/icesos. (Impresa a Manresa en 1808, a ca l'Abadal).
pera tal empresa — te Franqa molt poc po- der> ('). Van veure, aixo sí, que «la guerra
de los franceses será de bastante dura- ción> (').
Per últim, els manresans de l'any 1808
conservaven un record amarguíssim de l'an-
terior guerra contra Francja que acaba amb
la pau de Basilea, i que a Manresa en diuen
guerra del Pendís, (muntanya propera a la Vila de Bagá), perqué en aquest Hoc várem
ésser derrotáis el 17 de maig de 1794, amb
sangonoses pérdues ('). Havien passat ca- torze anys. Per Manresa es venien romaneaos i gravats d'aquella guerra, amb figures en-
grescadores de guerrers llampants, i procla mes de foc contra la Franqa, que tornaven a
estar d'actualitat. Poques coses s'havien de canviar en aquests escrits per a semblar que eren impresos aquells dies (^); quasi res més
que el nom del general Urrutia ('). En la guerra del Pendís, els manresans, com molts altres pobles de Catalunya, formaren com-
panyies de voluntaris que volien aturar la invasió francesa pel Pireneu. La seva an-
tiga organització havia de servir de model a la que ara s'anava a fer a correcuita, pero sense haver d'improvitzar-la. Ja sabien de
qué anava. Els guerrillers del Pendís transi- taven en vaga pels carrers de Manresa, can-
tant venjamja contra els francesos (®).
di Catisó sobre les traicions é inliumanitats que han comés los francesos en Espanya. Imp. Abadal, ISOS. Manresa.
(2) Arxiu Municipal de Manresa. Guerra de la Indepen dencia. — Biblioteca L. Soler i March. Item, ítem. Ordre de la lunta del 18 dejuny de 1808, al formar companyies de mi- quelets.
(3) Arxiu parroquial de la Seu.Llibre d'óbits d'aquell
any. Se'n fn una curta ressenya amb una Itista deis morts- D. Oleguer Miró va donar-ne noticia a la Ilustració Cata
lana, en 1881.
|4) Cansó de un Micalet a tots los cathalans animant-
los a que prenguian las armas contra la Franca. Comenqa: «A las armas Cathalans - a las armas sens tardar; — Pulí de Deu la Iley mes santa - tots anem a defensar».
(5) Cansó deis Micalets. Estaven «Del gran Urrutia al manament». Diuen: «Ea minyons anem corrent-Vestimnos a la valentona; - Vinga el gambeto al coll tirat- I la esparde- nya per calsat.—Vinga l'ayrosa faldilleta—Del Miquelet pro- pi ornament,—Que es la gonellaals lloms estreta — Sota! arnés nntigament».
(6) Cansó nova deis micalets Catalans. Se pot cantar al
to déla Cansó deis Rlpollesos. Diu: «De Reiigió és la guerra, — Anemia á defensar, — Que'l que morirá en ella, - La glo
ria alcanzará» ...«Tots son Gent de la terra — Nostrei Ofi ciala, - Pagesos, Senyors, Nobles, — Frares, y Capellaní» ... «Después entrem á Franza, — Fem coneixer qui som, — Crememo tot, y luego — Degollem a totom. = De nits, yab arma blanca, — Com al pía del Cotó, - Venjant la» morts in-
- 145