Page 13 - civtat20

L'HORA DE LA POESIA
Ramon de Curell, traductor tan admirable
de «Le cimetiére marin» i que amb aquesta sola
versió ja s'acredita un nom estimable, compon-
gué anys enrera un Ilibre de poemes — restat,
dissortadament, i no pas per manca de materials,
sense represa —, titulat «Hores del poema eró-
tic». Aquest títol responia, naturalment, al sentit
i a l'estructura d'aquells cants. Nosaltres, avui,
ens volem referir a un fenómen més general. En
parlar de «L'hora del vers» volem establir una
relació de cronología entre el moment vital on
la sensibilitat és més gerieralitzada i el fet de passar aquest per la prova d'una espera serena
la creació lírica.
Vulgarment, hom diu que la poesía és cosa de joves. La maduresa eminent de poetes tan
assenyalats com Joan Alcover, Salvador Albert, Morera i Galicia, no revelats fins travessat el
ilindar del niig camí de llur vida, s'encarregaria de desmentir-ho, si aquella afirmació inclogués una apreciació de qualitat. Pero, prescindint d'aquesta apreciació, i tenint especialment en compte el fenómen entre nosaltres, és cert que una part de la nostra bibliografía lírica está constituida per nombre de poetes episódics, que se n'han sentit només en un esclat de llur jovenesa, i n'han desistit després.
Generalment, hom creu que el fet de sentir
se poeta suposa una actitud romántica davant
del món. En la reacció romántica del nostre Re-
naixement, no fóra d'estranyar, si així fos, que
tothom se'n sentís, de poeta, i que el miratge
d'aquesta consciéncia persistís, ádhuc més enllá
de la joventut. L'ésser poeta era llavors un gest
gairebé de combat; la poesía, era un trofeu de
sentimentalisme,iel seu exercici un guiatge he raldic de redempció. El cultivar-la, dones, sem-
pre, equivalía a una veritable fidelitat pairal, dintre la concepció instintiva del moment lite-
rari.
El noucentisme, per contra, hegemonía de
la jovenesa, contribuí a donar estat general i
gairebé oficial a qué privés la poesía deis joves. El sentit literari del moviment era el d'una reacció contra el primitivisme sentimental; peró, al costat d'ell, quants d'enamorats innocents no bastiren damunt d'un lirisme anecdótic una petita glória floralesca o un volum imprés de
fins a una major edat lírica. Ara, que, a judicar
pel to d'altres obres, també podríem dir que hi ha autors que semblen adolescents tota la vida; i aixó és encara una tragédia més grossa.
Dos Ilibres apareguts recentment ens han
suggerit algunes d'aquestes consideracions ge nerals. Dos Ilibres de poemes, que responen a
aquest senyal adolescent que esmentávem. Dos Ilibres tímids i clars, rosats, transparents, peró distints per llur diversa perfecció i pel to dife- rent que hi predomina. Ens referim a «L'ofrena matinal», d'A. Moliné Gendrau; i a «Esparses», dej. Cortés Buhigas, nom inédit presentat per Jaume Bofill i Ferro.
Dintre aquesta categoría adolescent de
sensibilitat, Moliné Gendrau revela com a espe cial característica el que en podríem dir l'opti-
misme del paisatge, amb el consegüent record
maragalliá. Aixó com a fons. Com a forma, aquest autor ostenta l'atribut d'un acurat refina- ment, que un exercici documentat prop de man tes fites literáries estrangeres, acaba d'aristo- c r a t i t z a r .
En l'altre, en Cortés i Buhigas, predomina més aviat el tópic amorós, la melangia senti mental. Si Moliné Gendrau partía de Maragall
per atansar-se a Ronsard o a Chénier, posem per cas, el segon totjust arriba a Maragall par- tint de l'ApeFles Mestres. El Ilibre de Cortés
Buhigas, en efecte, on abunden els tópics amo rosos, els llocs comuns, els inveteráis motius de faula, les ingenuitats i les espontane'ítats, les anécdotes contingents i els familiarismes, resta formalment molt més d'adolescéncia que
trascendencia escassa! La teoría de la sinceritat
poética, a través d'aquestes manifestacions, avui cada cop més espaiades, ha anat, en tant,
subsistint, més, peró, com a explicació que com a teoría.
Tanmateix, ádhuc en aquells tempera ments lírics dotats de visible o de possible vo-
cació, el segell de la jovenesa és molt ostensi ble en els primers Ilibres. Són pocs els joves
que han sabut abstenir-se de divulgar els mo ments iniciáis de llur lirisme incipient, i fer
l'altre, encara.
- 1L>3