Page 27 - civtat19

ELS NOSTRES CONTES
ELS FUNERALS DE LA "MISS"
La miss, era una anglesa vella soltera,
desenganyada d'uns amors romantics, que va venir a Barcelona, per no tornar mai més
a! seu pais. Es guanyava la vida ensenyant
entre els seus llavis, regava les plantes i
banyava el gos, tot amanyagant-lo i penti- nant-lo, dins d' un tou d' escuma de sabó insecticida. La vella portera li netejava el
pis, li cuinava i li prenia els avisos, amb una cura maternal. Feia unes grans lloances de la seva bonesa i sempre es planyia de no
anglés. Era escardalenca i,en caminar, sem-
pre de pressa, esdevenia geométrica. Tot
eren angles; el coize, els genols, la punta
delpeu,esmarcaven,mentreelseubraQ
dretbrandavaritmicamentilasevamirada joventut. La vella portera la servia, espe
sempre fita al seu davant, es filtrava per uns vidres que llampeguejaven amb el sol.
ranzada de poder descobrir tots els misteris de la seva vida solitaria. Entre postures i mots piadosos, provava d'esbrinar quelcom;
Una dona amb gafes, fa olor de ciéncia i la dona científica és menys dona que les altres. Uns uls plens de sentiment son mes feme-
pero la miss feia una rialla freda i s'esmu- nyia dins del seu cau impenetrable, com una anguila que fuig del pescador. La vella portera, quan li netejava el pis, restava estones embadalida, mirant aquells mobles tancats, i sospirava. Tots els secrets volta- ven pel seu magí, torturant-la, i fins envejava el gos perqué devia sapiguer més coses que ella. Un dia sentí, clarament, que la miss li
ni^s i ariben més al cor. La mfss no ariba- r a cor de cap home i aixo a feia mes bwulnerable; per aixo les mares li conf.aven urs fUles, i tot Barcelona l'havia vist acom- nanvant i¿s damiselMes que tema per deixe-
S fins els jovencels, la temien. Una a o cpva era severa, i cap incorreccio
r°er°possiblealseudavant.Eranrés parlavaenanglés.Quédeviadir-li?Itornava
temuda que les mateixes mares. A vo tes Lavia passat longades amb estmejants i ouln no donava lqó, ni era vista pels fes- ?efadors de les seves deixebles, esdevenia suau I fins rialera. Cada cop que deia una frase en angles, tot segult deia la seva traducció en castellá i fins la feia repe ir
gues no vulgues, els seus interlocutors ha- de repetir la seva petita lliqo d angles i
a la feina rumiant: Ni tant sois sé si és soltera, o casada o vidua! És tot un cas! Ella, que no podia callar res del que li pas- sava i sabia tot el deis altres ve'íns!
La miss gairebé passava tot el dia fora de casa. Quan sortia de nits per donar
alguna ilizó a gent enfeinada de dia, duia una candeleta per pujar 1' escala i 1' encenia
perqué, al seu pas, els llumins del vigilant no arribaven fins al quint pis, i es cremava
els dits. Duia perruca i tenia els ulls blaus, de blau dar. El seu taranná era resignat i per tot arreu tenia Ilibres i recordances que
li feien intensa la seva vida íntima. La soli tud li era un pler, i el seu treball, la fadiga
per fruir-lo. Cada dia, en tornar a casa i trobar-se sola, es Iliurava a les seves recor
dances. Somniava un xic, fins que s'ador- mia retuda.
- 103
a les persones que li eren presentades; vul-
ela ioiosa escoltava els seus deixebles foi-
Zsol i nombrosos que tenia per tot areu. I a déria de mestra la feia viure.
Vivia sola en un quint pis del carrer del Bruch. Tenia dos ocelets, un gos, mol s testos amb flors i una munió de retrats a la seva cambra. Cada dia es Ilevava de bon
mate netejava els ocels, els posava un bri d'escarola, els donava un pinyó que posava
poder esbrinar quina havia estat la seva